Haver-me d’acostumar a que els consells es moguin de manera unidireccional per a que després no siguin escoltats i que les penes es moguin a mitjes i a dures penes en la unidireccionalitat inversa no m’acaba de fer el pes.
I aplicar la norma del tu mismo con tu organismo sense cap preocupació extra no ha sigut mai part de la meva filosofia, però sembla que em veig obligat a moure’m cap aquest camí.
Filed under: Fauna urbana, Paranoies maníaques | Tagged: gent, reflexions |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Em sembla que t’has superat a tu mateix amb aquest post, no se’t pot comentar res…
quina raó tens.
on són ara el vi i les roses?
…
de tant en tant, va bé tocar de peus a terra i veure així
la crua realitat.
pensador compulsivo: L’article del vi i les roses també tocava de peus a terra. Era una reflexió d’una experiència recent en forma de consell, però aquesta no l’he volgut “amagar” tant.
Salut!