Jo el vi i les roses

No hi ha cap dubte que el vi i les roses són els millors amics del poeta i del romàntic de postal, tot i que els diners tallin les ales a qualsevol, sempre hi ha un moment per a gratar-se la butxaca fins a fer-ne un forat si és necessari.

El que cal saber, però, és que l’excès de qualsevol de les dues pot ser perjudicial. Les roses són maques a nivell individual, però en quan els barreges en un ram deixen de ser-ho. Són com els arbres que no et deixen veure el bosc. El minimalisme de la bellesa de les coses petites ha de prevaldre per sobre de tot.


En canvi l’excès de vi o de qualsevol altra substància desinhibidora dels sentits també suposarà greus problemes que, tots i cadascun dels lectors han haver patit almenys un cop a la vida per provar d’estar una mica més a prop de les deliberacions que continuament i últimament puntualment es donen a terme en aquest bloc. En petites quantitats similars als dolços en la piràmide de l’alimentació sana servirà per deslligar els tímids de les seves mirades a terra i del seu silenci. En proporció una mica que no exageradament més alta servirà per a donar seguretat en un mateix. A partir d’aquesta línia s’aconsegueixen resultats que poc interès tenen per a les deliberacions de l’article d’avui, per tant, les deixarem per a un altre dia. D’aquestes només esmentarem que finalment es retorna a l’estat inicial sense les connotacions que la víctima de la societat ha patit d’ella: el tímid serà més tímid i s’arraconarà intel·lectualment a una cantonada disposat a pensar en coses que l’endemà (o cinc minuts després) ja no recordarà mentre veu que tothom al seu voltant riu i es diverteix sempre que siguin persones tipus B fins al punt de pensar que planegen quelcom contra ell. El tipus B consisteix en la resta de personalitats alterades per l’esmentada substància i en les que no entraré en detall per desconeixement de causa. Aquestes altres personalitats tambè es veuen ampliades i exagerades fins al punt que fins i tot la personalitat oberta pot arribar a fer-se pesada si la quantitat de vi supera a la de roses tal i com es pot documentar el lector en qualsevol àlbum de fotografies de festes de qualsevol persona no mojigata que tingui compte a qualsevol xarxa social.

Només el veritable poeta és el que sap unir els dos aspectes amb precisió mil·limètrica. Persones que formen part d’un petit i selecte grup entre els quals malauradament, no m’hi trobo.

Advertisements

3 Respostes

  1. El vi s’hauria de prendre nomes amb certs menjars que el demanen.
    Les roses s’haurien de deixar a morir-se tranquil-les als jardins.
    Per a desinhibir-se, res millor que el riure, uns bons tocs i uns massatges… 😀

  2. Tinc la sensació que amb aquest text intentes explicar una cosa molt d’allò que diríem de “lletres” essent una persona molt de “ciències”.

    M’equivoco molt?

    Una salutació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: