Dia a dia

Camino pel carrer amb cara d’amargat. A ningú li interessa el que puc estar pensant. I mentrestant, suo fent un slalom amb tota la gent que se’m va creuant i que no ‘saparta. Molta més de la que us podeu arribar a imaginar.

Cara d’amargat al carrer. Al tren és diferent. Allà em deixo anar, doncs us conec a tots allà, i us mostro les meves cares de veritat: quan el cap se’m comença a ficar així de costat de la tonteria que em ve a sobre, quan em truquen, quan estic cansat…

I malgrat tot, cada dia se m’alegra quan imagino que a l’estació i haurà algú assegut que em busqui amb impaciència.

Advertisements

3 Respostes

  1. Es que la gent del tren es la teva gent, la gent del carrer es simplement gent

  2. Pero perque camines pel carrer amb cara d’amargat? I que en penses???
    I a l’estacio hi ha algu qui et busca amb impaciencia? O no?

  3. a vegades si 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: