Fart de la mare que va parir Fourier i el pare que el va engendrar, em podreu trobar a cavall (a galop) entre el tren més llarg del món i les antenes dels terrat, sempre dipols, és clar. No em volgueu complicar els coses.
Doncs penjat a les antenes, com un monigote del penjat qualsevol, però molt més bastant un quant més viu que en Chanquete (no fotem…) trobant els errors de les pel·lícules.
Però no barallant-me amb el meu, aquest bloc, sino amb representacions freqüencials del que vulguis escoltar, carinyo.
Advertisements
Filed under: Paranoies maníaques, telecos | Tagged: jo, telecos |
Sempre dipols?? I aixo? Es pot saber perque han de ser sempre dipols?
M’agradaria veure’t buscant els errors de les pelis a les antenes. Quin tipus d’errors hi trobes? 😀
Tens aparells que et donin les transformades de Fourier dels senyals d’entrada?
me l’he tornat a llegir amb el cap més fresc
i m’ha agradat el que podia intuïr, encara que potser no tingués res a veure.. aquesta és la llibertat de ser lector 😛
Ahse: al laboratori de la universitat tenim analitzadors d’espectres, que es pot configurar per a trobar les transformades de Fourier…
Doncs no estaria gens malament que en facis unes fotos i uns posts sobre. 🙂