Amb l’esmorzar al llit

El poeta viu a l’ombra sempre. I en aquest amagatall les idees no pateixen la vergonya que l’aire i el sol provoca (urticaria de manera excepcional. Però calleu, que no els agrada que preguntin).

I per la nit el poeta descansa el cos i exercita la boca, parlant en vers però sense escriure res. Per a que només una espectadora gaudeixi de les paraules efímeres (doncs són només aire exal·lat, trista realitat) en format però no en contingut.

Sempre en un idioma quee matrix no entengui (només els crits i les exal·lacions del mig).

Anuncis
« »

4 Respostes

  1. Doncs no se jo si pensar en els skalds nordics o en… els crits i les exal-lacions del mig. 😀

  2. De totes les formes, molt maco! hahaha

  3. el que portava l’esmorzar al llit era jo, jejeje, espero que us agrades.

  4. no dec estar inspirada… :$

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: