A trossos i amb mandra de vacances

Tornant a fugir m’he allunyat de les onades que no callen. Que no saben que per molt que parlin, no tindran mai la raó. Només serveixen com a espies mudes.

Fugit al retir espiritual anual al que aquest any se li ha afegit l’enyor.

En un passeig innocent, trobar arguments per provar d’entendre la no creencia del mateix Déu (que no en Déu). Creient que Déu no és creient perquè no pot tenir fe en ell mateix, i alhora, tenir la fe de que Déu no va crear els zombies (com tampoc va crear la resta de els coses) perquè a aquests els agrada massa menjar callos, i Déu odia la competència, com històricament s’ha esforçat a demostrar contradictòriament.

Anuncis

3 Respostes

  1. Un deu que odii la competencia no es deu.
    Si *Deu* fos veritable, el mal tambe seria creacio seva, el dimoni tambe seria creacio seva, i per conseguent, totes les coses serien creacio seva. I com a consecuencia, nosaltres tots seriem uns innocents sense possibilitat de pecar.

  2. Vec que ja as tornat, ens veurem aviat, m’agradat l’actu. Conclusio ràpida Deu és una merda, jejeje.

  3. Que dur, metafísica post-vacances. La veritat no recordo haver creat els zombis, de fet lo mes semblant a un zombi és un turista…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: