Tornant a fugir m’he allunyat de les onades que no callen. Que no saben que per molt que parlin, no tindran mai la raó. Només serveixen com a espies mudes.
Fugit al retir espiritual anual al que aquest any se li ha afegit l’enyor.
En un passeig innocent, trobar arguments per provar d’entendre la no creencia del mateix Déu (que no en Déu). Creient que Déu no és creient perquè no pot tenir fe en ell mateix, i alhora, tenir la fe de que Déu no va crear els zombies (com tampoc va crear la resta de els coses) perquè a aquests els agrada massa menjar callos, i Déu odia la competència, com històricament s’ha esforçat a demostrar contradictòriament.
Filed under: Surrealista, Viatge | Tagged: mental, Viatge |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Un deu que odii la competencia no es deu.
Si *Deu* fos veritable, el mal tambe seria creacio seva, el dimoni tambe seria creacio seva, i per conseguent, totes les coses serien creacio seva. I com a consecuencia, nosaltres tots seriem uns innocents sense possibilitat de pecar.
Vec que ja as tornat, ens veurem aviat, m’agradat l’actu. Conclusio ràpida Deu és una merda, jejeje.
Que dur, metafísica post-vacances. La veritat no recordo haver creat els zombis, de fet lo mes semblant a un zombi és un turista…