Sempre que els avions flotin lleugerament i aterrin còmodament sobre les seves respectives rodes suposo que no hi haurà problemes per tornar a provar d’allisar les arrugues que s’han fet als voltants dels ulls (on les dones de 40 es miren cada cop que van al bany per mirar si les patas de gallo han experimentat un creixement significatiu des de l’última vegada) i provocat de tantes vegades que… bé, ja se sap. Del mateix de sempre i ser l’últim mindundi que s’adona de tot i la vida del qual va en funció del que la resta de bojos ordenin (rang militars per davant).
I volar a un destí que m’allunyi definitivament de tot i que m’ajudi a saber quan i perquè faig malament. D’una puta vegada. No com fins ara.
Fins la setmana que ve, gent.
Filed under: Sol passar | Tagged: mala llet, mental |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Ostres! El ultim que s’adona de tot? Aixo sona malament…
De totes les formes, bon viatge!
genoten door veel!!!
I on vas? Es només curiositat, en principi no et perseguiré pas xD Com a molt et diré que ja hi he estat i que no val la pena que hi vagis…
Ah calla! Ja ho tinc on vas! ara m’acabo de fixar en el titol!
Hahaha! Quanta amabilitat, Pons! No val la pena que hi vagis, aixo si que es bonissim.
esperant que el juseph pengi el que ma promes, despres d’Amsterdam, que te pintes d’interesant.
Ens veiem cuidat.
Vec que el blog està en stand by, jajaja