Coses i fàstic

Quan hi penso en això maltracto encara amb més força les cordes de la guitarra en un acord de Mi major estrident i malparit.

Però tranquil, que no passa res.

I em giro cap a l’altre costat del llit per evitar donar-hi més voltes i refrescar (com el costat del coixí) els pensaments altre cop.

I no t’has de preocupar de res.

I m’encenc per dins i em cremo i quedo fet cendres.

Però no cal que et disculpis.

I imagino i em pregunto què he estat fent aquest últims temps.

Però tingues el cor tranquil, home.

I em pregunto si jo podria ser igual. Perquè en part, t’admiro per motius que només jo vull conèixer quan descobreixo que he mirat, i per tant existeix.

Advertisements