Quan hi penso en això maltracto encara amb més força les cordes de la guitarra en un acord de Mi major estrident i malparit.
Però tranquil, que no passa res.
I em giro cap a l’altre costat del llit per evitar donar-hi més voltes i refrescar (com el costat del coixí) els pensaments altre cop.
I no t’has de preocupar de res.
I m’encenc per dins i em cremo i quedo fet cendres.
Però no cal que et disculpis.
I imagino i em pregunto què he estat fent aquest últims temps.
Però tingues el cor tranquil, home.
I em pregunto si jo podria ser igual. Perquè en part, t’admiro per motius que només jo vull conèixer quan descobreixo que he mirat, i per tant existeix.
Filed under: Fauna urbana, Tallant caps | Tagged: mala llet |
Com a mínim espero que no siguis d’aquells que toquen durant el cap de setmana de bon matí…
Hmmm… que estara passant!? Et trobes be, inutil?