Ràpid, que et venen a buscar

Ara que estem en companyia i en confiança, i que no tinc massa temps per acabar d’escriure això abans la soledat d’avui pateixi un game over parlarem una mica abans de marxar com una mena de repte per a la prosa espontània i a la velocitat del dits. Amb el temps que queda m’agradaria parlar amb una mica d’humor, però en ser impossible la descarto doncs com se que molts m’odien (a la seva manera, però ho fan) serem sincers per enèsima vegada (altre cop).

De petit m’agradava pensar com seria de gran. M’imaginava com una persona que tothom volgués admirar, no un exemple, però potser si i molt a pesar meu m’imaginava una persona a la que la gent admirés. Sense ser famós. Una persona que es movia diferent de tota la resta de la gent, una persona que quan la coneguessis diguessis: ostres, aquesta persona s’ha fet a ella mateixa.

És a dir. El superhome que anys més tard vaig descobrir que va proposar Nietzsche junt al seu Déu ha mort.

Amb els anys però he observat que res més lluny de la realitat: Quan fa calor vaig a la platja a remullar-me, m’agrada un esport que la gent utilitza només com a mètode per rebaixa la cervesa que tapa els abdominals, de nit surto amb els amics a llocs tranquils i calmats amb una cervesa freda a la mà, i si cal, ens emborratxem com tants altres fan. Res més lluny del que m’agradava imaginar. Sóc molt al meu pesar, un altre home nihilista. I que a sobre, comet faltes d’ortografia.

Advertisements

6 Respostes

  1. Suposo que les faltes d’ortografia son les faltes mes dolents. Segurament era la ultima cosa que de petit imaginaves que arribaries a fer!

  2. T’aconsello el mateix que li va dir la Marge Simpson en el capítol de les galetetes salades a la seva filla Lisa:

    “Apunta bajo, tan bajo que a nadie le importe si triunfas o fracasas”

  3. i si t’admiren ara té més mèrit perquè et consideren diferent tot i fent les mateixes coses que la gent “normal”.
    Crec que això de ser diferent ho ets per les coses que et surten de dins no les que et venen donades des de fora, no per les coses que fas sinó per allò que ets.
    no sé, és una opinió.

  4. Em solidarizo amb tú en quant a LO DE LES FALTES!!

    Mort a la ortografia ja!

  5. Jo crec que la meva vida potser es com la planejava, com tampoc planeja fa un any tenir una colla d’amics tan xulos, on jo mu passo molt be, i si que t’admirem i jo quan et vaig coneixer vaig pensar: ostres, aquesta persona s’ha fet a ella mateixa. Jo prefereixo ser normal que no pas un ric que no te amics ni felicitat, els diners no u fan tot, es una cosa que tinc molt clar.
    AUTOESTIMA CAP AMUNT.

  6. al llarg del temps i amb experiència (no gaire amb 19 anys, però suficient per dir el que diré) trobo que el ser diferent no es més que una actitud; NO ha de ser una estètica, ha de ser una actitud davant la vida que pots, o no, mostrar a la resta.

    jo he desitjat també ser sempre una persona diferent a la resta, potser per sobre, potser per sota dels demes, però diferent en definitiva: el mon ja esta ple de gent normal-

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: