La vida no és més que un recull de fracasos que ens fan rebaixar una mica, a cada un d’ells, l’alçada dels nostres somnis d’infància.
Això que, amb tota l’alegria del món (sense ironia), a veure on queda el llistó que em vaig ficar de petit.
Filed under: Paranoies maníaques | Tagged: reflexions |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Jo ja se el que es fracassar a la UPC pero ara sembla que ja e vist la llum per fi a la UB analisi aprovada i amb notable, merci per tot i per aguantarme a la biblio, gracies a les estones a la biblio amb vosaltres e tret les coses, merci per animarme.
Ara no falleu vosaltres jajaja, que em de tenir un bon estiu
Aixo es discutible. No hi ha dubte que els somnis d’infancia la majoria no els cumplirem, pero si t’ho penses una mica, es que a cada edat somnies una cosa diferent…
Durant la meva infància estava massa enfeinat jugant com per preocupar-me de tenir somnis. Total que ara no tinc aspiracions en les que fracassar en la vida!