Desterrat

A vegades m’agrada imaginar-me com la desfeta humana que ningú vol. Aquell que quan el coneixes no val la pena seguir tenint al costat perquè potser te l’imaginaves diferent o el tenies idealitzat. I potser és cert que en ocasions m’agrada trencar amb aquesta imatge que certa gent tingui de mi.

M’agrada imaginar-me com aquell que van abandonar perquè pensa sobre el que l’envolta enlloc d’utilitzar-ho sense criteri, el que beu massa, el que escolta música que no és eletrònica (un seguit de sinus de diferent període que van variant amb un cert ritme massa senzil, tal i com vaig definir ahir sota un escenari) ni cap temazo (des de la més sana i profunda ironia) i que prefereix música que mai sortirà per la ràdio. O aquell a qui li costa socialitzar-se si ningú no s’hi acosta primer, o el que pensa que com està, ja està bé però que no és cert (i ho sap, però li fa port reconèixer-ho en beu alta, com una acceptació de la seva soledat).

O perquè és solitari i en ocasions és més feliç sol, o perquè li és  igual com vagin les coses o el que facis mentres el deixis anar al seu aire. O perquè quan més acompanyat està més sol se sent. O perquè té por a estar sol i tambè a estar acompanyat. O perquè, simplement, és massa covard com per evitar perdre ocasions úniques a la vida.

El cas és que, malgrat tot, no us poseu nerviosos amb ell, doncs com em van dir ahir: tranquils, que avui és lluna plena.

Anuncis

Una resposta

  1. Doncs jo no entenc perque t’ha d’agradar imaginar-te tot aixo. A mes, qui et va abandonar de tal forma que puguis imaginar-te totes aquestes passades?!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: