Després de tantes migranyes (físiques), de tants mals de caps (relatius). De tantes voltes amunt i avall, tren aquí i tren allà, les mudances i llargues estances a biblioteques varies i sales d’estudis. De sortir a còrrer per plaer i per treure tensions, de menjar com un senyor i menjar sense gana o menjar amb gana i malament.
Després de tantes estructures, de tantes assignatures, de tants programes.De tants transistors i tants operacionals, de tants electrons bojos i de tantes resistències.
Després de tantes converses, d’intentar convèncer i intentar que em convencin, després de fracasar en les dues anteriors.
Després de tantes festes i tants patiments, de dormir poc i treballar massa, de beure en hores el corresponent a dies i de no veure copa en setmanes. De servir copes i deixar ser servit.
Després de tants mesos sol, i tants mesos inter-alegria-tristesa.
Després de tants articles morts, estic aquí més viu que mai (físicament parlant, entenguem-nos).
Filed under: Paranoies maníaques, Sol passar | Tagged: bloc, jo, mental |
Wow! I que es aixo que va passar, finalment?!