Em preocupen les iaies que parlen amb el gos mentre el passegen.
Em preocupen les dones amb els tacons més alts que el llarg del seu raonament més important.
Em preocupen els homes que tenen més voluminós l’entrecuix que ocupada la cavitat craneal.
Em preocupen els carajilleros de les 7 del matí.
Em preocupen els caps cabrons que no et donaran una sola oportunitat per esmenar el que hagis pogut equivocar-te.
Em preocupen perquè ells són el present.
Em preocupen els preadolescents que beuen vodka barat els dissabtes a les 4 de la tarda per entrar a la discoteca a les 5.
Em preocupen els post-adolescents que creuent ser eternament adolescents i que es fan passar per bojos només per escriure en blocs.
Em preocupen els post-adolescents que encara no han madurat (almenys parcialment).
Em preocupen els pòst-adolescents que han madurat (massa).
Perquè ells són el futur.
Filed under: Fauna urbana, Sol passar, Tallant caps | Tagged: gent, mala llet, reflexions |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Les iaies que parlen amb el gos?! Perque?
Inutil, aquest segurament es per a tu:
http://www.xkcd.org/55/
A mi també em preocupa tot això…no estas sol!
Les iaies, dius? Ara pla! Jo poc que m’adono si parlo amb el gos quan passejo. Però com que ara ens espiraran per veure si el treiem 20 minuts al dia, almenys diré que m’avisin si em veuen parlant amb ell, no fos cas que tingués algun símptoma post-adolescent a la meva edat, enlloc de patir demència senil que és el que m’ha dit el metge que he de tenir.