Autoanàlisi

I es clar que va valer la pena. Ilusionar-se un altre cop. Sense final, però repeteixo, ilusionat. I és curiós perquè al final, no he hagut d’afegir el prefix des-, així que no puc queixar-me de com han anat les coses que passen pel cap (perquè no ens enganyem, no ha passat res d’aquí).

Un conversa escoltada al tren i pum, patacada alegre a terra. Escolta, que no ha sigut per tant, m’ha donat vida i no m’ha deixat arrossegant-me. Què més puc demanar?

A otra cosa mariposa i tornar a començar. Almenys m’ha demostrat (crec), que per dins, ja d’abans, havia crescut. I això és una gran victòria.

Anuncis

Una resposta

  1. Home, si! Si has crescut es una gran victoria. 🙂
    Pero de quina patacada parles???

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: