Primer pas. Quan estiguis per algun bar mira a alguna noia que t’interessi. Mira-la als ulls i si aconsegueixes que ella també et miri no apartis la vista. Ves fent això de tant en tant, i si veus que et segueix mirant ella perfecte, ja has arribat al segon pas.
Joder joder joder… que també m’està mirant! Pensava que no serviria de res. I això que l’he mirat sense voler. Un dos… joder, aparto ja la vista. Perquè l’he apartat! Joder. Torno a mirar. Ostres, encara em mira. Faig un mig somriure.
-Com, que deies? No t’estava escoltant.
Segon pas. Si veus que ella també t’ha aguantat la mirada toca mullar-te i dir-li algo.
Però no és tan fàcil, ja em coneixes!
Si, però és el que s’ha de fer. Si no te la jugues no aconseguiras res. Toca acostar-te i dir alguna cosa.
– Bueno que, marxem a un altre lloc?
– Mmmmm bueno….
– Què fem, on anem?
– Mmmm… no se.. s’està bé aquí, no?
– Va anem, ja decidirema fora que aquesta música no m’agrada.
Joder no… si marxem s’ha acabat. Aviam… ostres encara em mira… fes algu… joder, ja anem a cap a la porta… passo pel seu costat… ficat de cara a ella, que no tens llocs per caminar recte… mira-la… ostres, em mira i aixo que està parlant amb dos amigues…mig somriure… ja et val.
I amb sort, ja estarà.
Ja estic a fora i no li he dit res… tampoc m’hagués atrevit. Acabo de perdre una gran ocasió. Ja ho se ostres, no cal que m’ho repeteixi. No s’em presentarà mai una cosa igual i tu burro ja ho has perdut. Puc tornar a entrar, però no servirà de res…
Al dia següent escuro una llauna de coca cola. Trenco la chapa contant l’abecedari per veure a quina lletra s’em trenca. La E. Joder. Es deia Ester, segur.
Filed under: Fauna urbana, Sol passar | Tagged: bar, gent, gresca |
Ostres, quanta inutilitat… T’has marxat sense dir un “Hola maca, com et dius?”!
Ja no funciona alló del “estudies o treballes”?. A mi no és que em dones gaires bons resultats, però era lo apropiat per a aquerstes situacions.
la veritat és que serveix, i si ets la noia sempre esperes a que vingui ell 😛 . El que no he fet mai és això de comptar les lletres de l’abecedari… serà que mai m’he comprat una cocacola?