Altre cop …aquesta sensació de novetat. D’haver donat un pas definitiu que semblava sense valor. Què em distància de tot allò que era i que em fa nou.
La sensació de que, encara que no hagi passat res, tot sigui diferent.
Les ganes de tornar a començar i l’habilitat nul·la del novell que mai tindrà experiència.
Perquè totes les vegades són com la primera: novetat, por, timidesa.
I les ganes de que allò no acabi mai.
Un altre cop tornar-me a fixar en la sensació que tenia abandonada de veure somriure. De fixar-se en ulls còmplices que t’esquiven avergonyits perquè no volen delatar les seves marranades. O la capacitat d’imaginar-ho.
Cançó nova, vida. Tocava…
A la musa de la C-2 VNG (12:08)-BCN Sants (12:55)
Filed under: Sol passar | Tagged: gent, jo |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Home, totes les vegades no! Amb cada vegada se suposa que hauras apres alguna cosa mes i vas millor, per l’amor de deu! Sino, de que et serviria l’experiencia?!? Que no anem per la vida com l’oca per l’aigua!
Es nota que s’acosta la primavera…