Sempre he tingut clar que un dels meus objectius a mida que vagin passant els anys és madurar.
Avui però he decidit que només vull madurar suficient com per no semblar un retrasat mental o un idiota, com he vist en alguna persona. Hom va opinar que madurar és el sinònim ocult d’aburridíssim i la raó que comporta aquesta afirmació ha colpit tant en mi que m’ha fet canviar de parer. Com tantes altres coses, i ara és quan començo a parlar sense pensar en el que dic. Com tantes altres coses que porten canvis a la vida. A la meva, que per això és el meu bloc i escric aquí bajanades. Ja siguin canvis que es buscaven. Però no ens enganyem, la majoria són canvis indesitjats, antagònics, que no es volien i que no comporten res més que perjudicis i molta merda, mal rotllo i mala llet.
I després arregla-ho! Bah! Passo. Prous problemes tinc ja. A més, alguns mel’s busco, i no precisament amb l’objectiu de sortir-ne. Amb malícia i mala fe. Que vols fer-hi, sóc així.
Potser hom opina que és ser entremaliat. D’altres ser un cabró sense escrúpols i sense sentiments (però no saben que són aquests els causants de tot).
Jo només ho considero, parlant políticament correcte: legítima defensa personal per mantenir la meva integritat mental.
Filed under: Fauna urbana, Paranoies maníaques | Tagged: jo, mala llet, mental |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Madurar esta be, inutil! Negar al nen que tens dins – que tots tenim dins! – pero, esta molt pero molt molt malament.
Les dues coses no s’han de confondre, eh! Que es llavors quan comencen els veritables problemes…
S’ha de ser suficientment madur per a madurar bé.
Encara que potser el millor sigui passar de la joventut a la senilitat, prescindint d’aquesta època més mediocre.