Històries del metro

Línia verda des de Tarragona fins a Plaça del Centre. A la primera entra un músic de metro. D’aquests ambulants que van de vagó en vagó tocant. Sona com música de fons, pianíssimo. Quan comença a sonar el violí giro el cap. Un home, segurament extranger. Pell morena i violí entre mà i coll. Serietat d’aquell que sap el que es fa.

L’home toca el violí una famosa cançó clàssica. No sabria dir quina, sóc un negat per això. Acompanyat de l’altaveu on sonen la resta d’instruments s’acompanya del seu ritme per saber quan tocar. Els altaveus són massa fluixos com per considerar que l’home fa playback.

Tanco el ulls i em deixo moure per l’embriaguesa de la música. Se’m posen els pèls de punta i oblido on sóc. De tant en tant el miro. Es mou amb passió, a ritme de la música, concentrat i genial.

Acaba l’actuació. Magistral. Passa pel meu costat massa ràpid com per a que em dóni tempos de sortir de la borratxera de notes i em fa veronya dir-li que esperi a que rebusqui a la butxaca. M’ha agradat.

Enara no ha sortit del vagó. Una colla de pijas que seuen als seients de la meva dreta s’en riuen.

– Que heavy esta canción.

– Yo quiero la segunda parte!

El mestre baixa a Plaça del Centre. Elles baixen a les Corts i ocupo un dels seients que desmereixen.

Avui he descobert que la ignorància també va amb metro.

Advertisements

10 Respostes

  1. Si és el mateix que vaig sentir jo fa uns dies en el mateix trajecte, tocava el primer moviment de La Tardor de Les quatre estacions de Vivaldi. I ho feia bastant bé. La mùsica per a violí m’encanta. A mi em va semblar per les seves faccions que era centre europeu.

  2. per què dius lo de la ignorància? si a elles també els ha agradat no?

  3. Per alguna rao, la gent d’avui ja no sap gaudir de la musica clasica. Aixo es molt estrany, la veritat…

  4. per aconseguir que t’oblidessis que eres al metro havia de ser un fiera de la música… demà dona-li un parell d’euros de part meva. Te’ls torno aviat.

    Aviam si amb la música aconseguim aconseguim calmar als salvatges

  5. O sea, te lo juro por snoopy, lo de los dos euros!!

  6. Crec haver entès alguna cosa totalment diferent dels altres. Pot ser que t’apliques el terme d’ignorant a tu mateix?? És el que he entès, quan dius que ocupes “un dels seients que desmereixen”, i que has descobert que la gnorància també va en metro. Com no saps què cançó tocaba…
    Nosé, sense llegir res del atres respectables comentaristes, ha sigut la primera impressió que m’ha donat.
    Un salut company

  7. Ferran: He escoltat el que dius i no és la que va tocar. Si descobreixo quina és ja ho dire.

    juls.No els va agradar. Se n’estaven enfotent.

    La RaTeta Miquey: Malauradament no faig aquest trajecte cada dia. Però si mel torno a trobar et faré cas.

    J-D:He rellegit l’article, i no m’he explicat bé del tot. Jo només dic que sóc un negat per identificar música. El que no he explicat del tot bé és que, quan les noies van baixar, jo vaig ocupar un dels seients on elles havien estat. I que elles els desmereixen. Vaja, que m’explico ocm un llibre obert jeje

  8. Es que al cap del Delibes aquest hi ha algunes neurones mal-interconnectades. Jo no entenc com se li va ocorrer que tu desmereixies el seient, si de l’article resulta ben clar que les noies els desmereixien. Potser fuma massa i somnia despert… 😀

  9. Serà això AhSe, serà això… XDXD
    Viu feliç dona 😉

  10. Coneixent en Jacques segur que és això. Segur. :p

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: