Hi ha ocasions en que tot em sembla poètic, i d’altres en que em sembla estar perdent el temps.
Altres en que les mirades intencionades em sembles inútils, i d’altres imprescindibles i necessàries.
A vegades tinc les coses claríssimes, però quan oloro a blau no se qui sóc i no ho suporto.
En ocasions tracto de ser perfecte. I a vegades penso que la imperfecció és bella perquè ningú es fixa en ella.
No crec en l’atzar, però en ocasions dono a una moneda l’elecció del meu futur (però avui no l’he tirat).
A vegades dissimulo, però em delato. I quan vull ser evident no m’en surto.
Odio i estimo les llacunes de memòria. A parts iguals però no simultàniament.
Però curiosament, i mlgrat tot, ningú em permetra mai, que canvii d’opinió.
Filed under: Paranoies maníaques, Sol passar | Tagged: geek, jo |
Hi ha ocasions en que tot sembla tenir sentit, i d’altres en que t’adones que el sentit no existeix.
«Vanitas vanitatum, omnia vanitas…