Al final em van convèncer per a fer una llista de propòsits per aquest any nou. I un dels propòsits era intentar ser menys borde a partir d’aquest any, i evitar aquesta part de mi que és seca, seriosa, que parla poc i que mira amb mala cara tot arreu on va.
Però sóc així, i no puc evitar-ho, no puc canviar, vistes les coses. Perquè si ni tan sols en el millor dels meus somnis quelcom és feliç i les coses van bé, no puc viure de dia contradient la nit.
Perquè mai aconseguiré trobar aquell que estigui disposat a una abraçada infinita de comiat just quan encara no ha sortit el sol. Perquè ningú agraeix el que només jo se.
Potser canviaré, el dia que deixi d’estar suficientment boig com per deixar de muntar-me solil·loquis davant del mirall dels wc dels pitjors locals de la ciutat, mirant-me als ulls per prendre consciència de que jo no menteixo mai. Ni tan sols amb la cara.
Filed under: Paranoies maníaques | Tagged: gent, gresca |
Bloc d'un maníac fugitiu 
El post es maco. Pero no entenc ben be que t’haurien d’agrair, el que nomes tu saps!
Vaja, jo, també, em munto soliloquis davant del mirall del wc, però no en els pitjors locals de la ciutat (ni els millors). Em sembla que aquest lloc comença a agradar-me…
bueno jo crec que el que vol dir és que ningú agraeix els posts que escriu el jusep i ke ningu entén, perquè en realitat només ell sap el significat que prenen les seves paraules. potser no es axo, pero sino quedo mol be no?¿ 😛
No era això, companys no era això…