El dia que vaig descobrir que esperava el tren a l’andana mirant amb deteniment, sense apartar la mirada d’un full tot ple de línies, estudiant si estava correcte, si hi havia algun error o si alguna cosa podia millorar vaig descobrir, aixecant el cap i veient la cara amb la que mirava la gent del voltant, que mai més tornaria a ser el de sempre.
Igual que el dia que vaig adonar-me de que la nova forma binària de contar amb els dits havia substituït la decimal de tota la vida (d’aquell que quant ets petit i no tan petit t’ajuda a recordar quants te n’emportes).
Però no importa, perquè ja no hi ha càlcul que es resisteixi sota el meu boli… o la calculadora aliada de l’enrenou.
També el dia que havent acabat el partit del barça vaig descobrir que havia passat 3/4 del partit amb dos amics fent una integral que se’ns resistia sent les tres úniques persones que no miràvem la pantalla o saltàvem amb els gols…
O el dia que vaig descobrir que els circuits elèctrics bàsics de primària s’e’m fan difícil dibuixar-los per a que els entengui una nena de 10 anys. Malacostumat com estic ara a fer-ho tot amb transistors…
O el dia que vaig començar a veure la televisió com un seguit d’ones planes que arriben a l’antena que hi ha als terrats… i que ningú mira mai (només quan no funciona) però en la que jo m’hi fixo sempre que puc.
Quan vaig veure tot això, vaig descobrir que mai més tornaria a ser normal. Que ja m’havia converit en una víctima més de l’electrònica.
Filed under: Ciència i tecnologia | Tagged: freak, geek, telecos |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Home, no esta malament aixo! Jo, tot i que per al examen de circuits digitals ho sabia, encara no estic capaç d’explicar com funciona un transistor. Aixo vol dir que, en realitat, tot i que tinc una idea, no ho se…
M’estic adonant, que… qui sap, tu en el teu àmbit i jo en el meu, podriem fer graaaans coses. I t’ho dic jo que estic treballant en un empresa on veig coooses molt waaaapes!!
Saluts company!!