Recessió

Després de tot, les coses no han sigut tan dolentes com pintaven ser en el seu moment i sembla que no em va malament del tot.

Sembla que la teoria de que tot tendeix a l’equilibri és certa, i suposant això i fent estadístiques puc augurar, o més aviat, predir una temporada (de temps, per ser redundants i inflar l’article de frases innecessàries per allargar-lo també innecessàriament) de maleïda i avorrida estabilitat espiritual. Una temporada plena de bon karma, alguna catarsis individual (sobretot) i col·lectiva (si s’escau) sense arribar pas al Nirvana, doncs toco de peus a terra.

Sembla que poc del que m’afectava abans pot aconseguir ara en mi més que un lleuger renec.

L’únic que potser em pesa es que aquesta etapa de tranquil·litat i bontrotllisme espiritual també comporta una etapa de no bogeria que feia temps que havia perdut favorablement de vista. I no és que em preocupi la contradicció que això suposa amb el nom del bloc ni per allò de salvar les aparences, sinó perquè; no temo que les idees es vagin apagant, però si que es vagin fent supèrflues i insulses i pel fet de que, a la llarga em pugui acabar cansant una vida idíl·lica hippie.

I perquè recessió? Doncs perquè torno a escoltar la mateixa música que temps abans va caracteritzar una època de la meva vida. Perquè he deixat de tenir el cos tens un altre cop a no ser que tingui fred, perquè  els meus somnis han canviat.

Encara que, ben pensat, potser la llei aquesta de l’equilibri farà que ara tot començi a rodar ben engreixat, que vagi bé, que sigui favorable. Potser aquesta utopia d’aburrida calma no existeix en el meu equilibri, i potser només és el punt mig per començar a contabilitzar fins on s’ha de decantar la balança cap al costat comtrari que fins ara ho havia estat fent.

I aquesta possibilitat té molt més bona pinta.

Advertisements

3 Respostes

  1. Doncs jo no se que tal et va, pero l’article aquest te bona pinta. A mi personalment em sembla que la teoria de l’equilibri es de les poques certeses que pots tenir a la vida i l’estabilitat espiritual nomes existeix quan arribis a l’esmentada Nirvana. L’avorriment es una cosa relativa, igual que la diversio, i no tenen necessariament a veure amb la velocitat dela llum dins el buit. (El qual, si no hi es, es que no puc entendre com la llum hi sigui “dins”! Potser el buit tambe sigui relatiu…)

  2. ¡¡Ay l’equilibri!! Allò que comença en 1, va variant amb freqüència PI, s’inverteix a -1… Jo de tu miraria que tal es veuen les coses sortint per la tangent (no tinc res en contra del sinus)
    <<mode geek off>>

  3. Hauries d’actualitzar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: