Cort de porcs

No només de somnis s’alimenta l’home. És cert. També de punyalades i algun que altre cubata. Aquest últims per oblidar, o més ben dit, deixar de recordar.

Y no passa res si ella només sap pensar en ell i jo només se parlar de la barra, la meva vida i els meus circuits que em mantenen lligat amb ilusió a la vida.

Y tampoc passa res si escullo escollir el camí més llarg. És per gaudir-lo durant més estona, i per patir alguna que altra estona afegida, que sempre està de més i mai esta de menys, penso.

Res és el que sembla, Ni jo sóc tan senzill ni tu tan innocent, així que deixem d’aparentar ser forts, que a això la gent ho anomena mentir. Amb mala llet, premeditació i engany a un mateix. I creure’s com el major delicte que l’home mai farà llei.

I maleït, maleït sigui el moment en que em van preguntar com estava i em recordessin altre cop el que no havia oblidat, però que sí havia deixat de recordar. I torno a les meves passes amb més son i menys ganes que mai, i ni sacs de cafè podran retornar-me la meva integritat altre cop. Només em posarán nerviós i em faran escridassar a algú a qui no dec per perdre’m encara més en els meus interiors, més entenimentat (cuerdo en versió original) que mai però més sol que la una sumada a jota al quadrat.

Valgui la redundància pasada, doncs crec que vaig perdre una lletra buscant calamars que volguéssin ser els meus amics sense condicions (que no incondicionals).

I quan ja hagi penjat això, em faré fàstic quan em vani del que escric. No sabeu quant, però mai ningú m’apedrejarà per això. I això és el que em posa més tist. Tots es conformen amb mirar-me raro i deixar de parlar-me.

O dir-me:

– Para de dir idiotades!

Ni estas sol ni estic tan trist. No almenys com us ho pinto aquí, però això ja és merda d’una altra cort de porcs.

Advertisements

3 Respostes

  1. Home, ningu no es tan fort com ho pot aparentar. De fet, pocs aparenten ser forts, son els altres que no saben o no volen o no poden veure que passa dins una persona.
    En quant a la soledat, jo crec que tots estem sols. Tu no pots viure la meva vida, jo no puc viure la teva, tu no pots pensar amb el meu cervell, jo no puc pensar amb el teu, tu no pots sentir aixo que jo sento, jo tampoc puc percebre que sents tu – et sembla que la soledat es podria mai anul-lar?!?

  2. llavors em deprimiré!!!!!!!!!!!!

  3. Glups! Esperaré a deixar un comentari que digui alguna cosa, quan hagi llegit més posts.. Per ara, el glups és un bon comentari!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: