Diàleg

– No et preocupis. A vegades, molt a vegades penso el mateix que tu. El problema és que em perden les formes.- Et vaig dir després que et disculpessis.

Les formes. Sí, em perden les formes.

I la serietat. Aquesta puta serietat que m’acompanya allà on vagi. Que vaig aprendre a dissimular, però a la que sembla que li agradi, i s’ha quedat amb mi de forma permanent. I no em va demanar permís. Aquesta puta serietat, aquesta cara inexpressiva, aquest cor que vol ignorar; i que contradiu a la resta.

Sí. Aquesta puta forma de ser.

Advertisements

9 Respostes

  1. – Sigurrosiano
    – Diria becqueriano
    __

    No te enfades contigo mismo, no es tu culpa.

  2. Jo no entenc quin problema te la serietat.

  3. és que no té cap problema

  4. Bé, jo crec que la serietat és dolenta quan un no ho vol ser de sèrio.
    P.D.: Thx 4 TBBT

  5. Si no suposés cap problema no em queixaria, no creieu?

  6. ultimament sempre tens la puta a la boca

  7. A mi nomes em sembla dolent no saber quan toca ser serios i quan no. Una persona equil-librada ha de poder ser seriosa a vegades, i altres vegades no.

  8. jo crec que simplement ho saps, per sentit comú. Has d’estudiar el teu entorn per saber com actuar en cada moment 😉 (penso jo)

  9. En la serietat i ha una de les millors formes d’humor: la ironia. Ser seriós té el seu atractiu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: