Definitivament he tornat, sóc jo i estic aquí. Amb la mateixa sensació de realisme que m’envolta com una àuria infinita.
He tornat amb el llevataps obert π/2 i empunyat com una pistola apuntant sense pietat a la templa. Disposat a qualsevol cosa menys a la pietat. Preparat per escorxar i beure’m el món a glops tímids, però fins al tercer gel i de dos en dos.
I com el que se acuesta con vino y se levanta con agua llevar-me amb una sensació de realitat puxant i burxant cosa mala.
-Et trobava a faltar una mica. -Li he dit.
-Sense mi no ets tu. – M’ha respost la molt puta.
I he restat amb la tranquilitat del que sabia que esperava quelcom però que evitava pensar que mai hagués d’arribar. El barman ha fracassat, però només perquè aspirava a somnis que sabia des d’un principi que no atraparia mai. Perquè m’he aferrat a un ferro roent.
I ho sabia.
He tornat. Amb els articles amb més recursos lingüístics per metre quadrat de la xarxa.
Filed under: Paranoies maníaques, Sol passar | Tagged: nostàlgia |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Aquest article, es que no l’entenc.
Has tornat o ha tornat???
¡¡¡Ha tornat l’inútil!!!
[Comentari escurçar amb consens amb l’autor]
Benvingut, de nou.
merci delibes
No era això. Jo no guardo rencors a ningú. La puta a la que em refereixo a la conversa és a la sensació de realitat puxant i burxant cosa mala.
Ho sento, però retiro el teu comentari a l’espera de deliberar jacques, ho sento. No vull entrar en la dinàmica de l’insult. En cap moment he parlat d’algú, sempre m’he referit a sensacions i reflexions en aquest article.
Dish, llavors. Sento no haver entès l’article i haver caigut tan ràpidament en l’insult fàcil i febril.
[PD: Queda clar que l’entrecomillat era genèric, no tinc res personal contra ningú].
Aha! Pobre inutil, tornant a la realitat que sense ell no existeix…