Jo, sense mi

Ignoreu-me. Ningú se n’ha adonat avui. Crec que se m’ha de notar a la cara, però la gent segueix emprenyant amb la seva monòtona  xerrameca. No se n’adonen que no vull saber res. Només vull fer les coses i oblidar-les. Només vull arreglar les coses, i m’ho van ficant difícil.

Em consola que algú hagi notat la preocupació del meu rostre. Em consola, però m’emprenya que em pregunti. Jo també ho faria, és massa humà com per a que l’inútil arribi a esquivar aquesta actitud.

He fracassat. En tot el que he intentat emprendre. En les segones oportunitats que he iniciat esperançat. Amb intenció però sense potencial. Sense potencial per a aconseguir una merda. Perdó, per aconseguir res.

El barman no és barman, el barman és un fracassat que fins ara creia que estar darrere una barra el converteix en barman, que treballar entre copes el fa important. Com el que es fuma un piti i ja es considera fumador. L’actitud no fa l’emprenedor. L’emprenedor es fa a cops d’experiència i tristesa. Però només quan el deixen.

I crec que acabo de tornar. Acaba de tornar l’inútil de sempre, l’inútil maníac, l’inútil depressiu amb articles  depressius i missatges depressius. L’inútil que aconsegueix tornar a omplir el bloc de pessimisme realisme pur i dur. El filòsof d’estar per casa. El nen de la barra, el xaval de la primera fila, el del tallat amb la mirada perduda.

Perduda en els meus pensament, que, ara, avui, no vull compartir encara amb ningú que no hi surti com a protagonista estel·lar.

Se m’ha acabat la bateria, i he pagat el preu de no poder trucar a urgències quan tocava. Les línies estaven col·lapsades, així que el món (i els meu companys telecos ja graduats fills de puta) han aprofitat l’avinentesa d’una decepció per a putejar-me. Un altre cop. Una altra vegada.

És tot com una gran contradicció. El món esta ple d’aigua, però la majoria no ens la podem veure. Hi ha qui t’estima, però que t’esquiva.

Protecció. Si us plau, quina inutilitat. No necessito guardaespatlles amb pinganillo a cada vàlvula d’entrada del meu cor. No necessito un mono de discoteca a cada vàlvula de sortida que digui que tu no pots entrar, perquè no hi ha res per tu allà a dins. Ell sap cuidar-se sol.

I així li va.

Ho sento, només volia no cagar-la, un altre cop. Només necessito aquella bellesa interior que vaig perdre. O que potser no podia perdre, perquè mai va ser amb mi. Només necessito fer-li l’última perduda, perquè sense ella vaig perdut.

Anuncis

5 Respostes

  1. “Jusep” avui es el segon aniversari de Bloctecnia i et faig un petit homenatge de tot cor, espero surtis aviat de la foscor, sempre s’acaba veient la llum al final del túnel. Una abraçada amic meu.

  2. Anims inutil! Dins la merda som mes que et pots imaginar…

  3. Però k dius?????
    Ni ets un fracassat, ni ets un inútil, ni tot ho fas malament….. K no es veritat!!!!
    Anima’t una mica i un consell: De tot s’aprèn i el que no et mata el fa més fort (això ho dius tu no?, k tu ens animes així! ).
    Ens veiem!
    Dew wapo!
    p.d. Per nosaltres ets el millor!

  4. Benvingut.

  5. Un text personal i que alhora t’escup ràbia a la cara!
    Great!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: