En crisi

Aquest bloc està en crisis. Si, si. No és una metàfora ni un recurs lingüístic. Està en crisi. I no està en crisi econòmica, no (a menys que hagi estat apostant al Blackjack sense el meu consentiment). Aquest bloc està en crisi d’idees. Deu ser que la llargada de la contrasenya o del nick del webmaster (que bé sona aquesta paraula) és inversament proporcional al seu talent.

El manicomi està en crisi perquè els tipus d’interès estan jugant amb les idees que sempre porto apuntades al mòbil, està en crisi perquè els articles que més em ve de gust penjar són espontanis i no parlen de res, o diuen rucades (del català, ruc). Perquè les idees que tinc perdudes per mil llibretes i altres formats no m’acaben de convèncer, perquè quan intento allargar la frase que tinc apuntada em surt merda (després em rento l’aigua amb sabó, ph neutre, es clar, no patiu), articles puerils i inútils (això de què em sona?), articles embriagats d’alcohol (d’alta graduació binària), articles que volen curar-me de l’enveja dels blocs bons, dels blocs que malgrat ser els millors, ser els meus referents, es pengen o han de fer un reset.

Perquè dedico massa temps a pensar en idees que no se si sortiràn a la llum, per por, per temor a fer el ridícul, a CAGAR-LA (avui m’acabaré el sabó), a idees que no m’atreviré mai a escriure o que quan em disposo a fer-ho no m’agraden i les començo a odiar. Llavors les guardo als esbossos i els faig bulling fins que passen uns mesos i les esborro.

Perquè no puc fer el que em ve de gust fer, perquè cap admiradora m’envia cartes d’amor al correu del bloc i perquè ningún xicot de l’admiradora m’envia una carta per a que deixi en pau a la seva xicota o em trenca les cames. Perquè quan realment tinc bones idees tinc mandra, i quan vull escriure, per treure’m el mono, perquè fa molt que no ho faig, perquè em ve de gust, per PLAER no tinc idees o son idees tant idiotes com el seu ideòleg. Perquè aquest blog, com la humanitat, mai podrà fer res més bell, més intel·ligent, més complicat que la persona que l’escriu, que la humanitat que ho inventa.

Perquè no entenc com puc escriure tan desordenat i com la gent enten el meu desordre i el comenta. Perquè hi ha qui em roba temps, però que no m’el roba suficient, i hi ha qui em roba temps però que m’en roba massa, perquè diuen que per escriure s’ha d’haver llegit abans, perquè diuen que per ser savi, s’ha d’haver sigut prou savi abans per callar i esoltar; i em sembla que estic fent les coses del revés, i si això és una divisió, cagadeta pastoret, ja l’hem cagada i propietat commutativa malparida.

Perque a vegades sóc, i a estones estic.

Advertisements

9 Respostes

  1. com una cabra boja
    pero precisament tot això que et passa et fa escriure articles com aquest que són els que ( almenys a mi) realment m’agraden!

  2. Jo, de tu, no em preocuparia gens. En definitiva és la gran virtut del gènere humà el pensar ara d’una manera i cinc minuts després d’un altra. I que el que avui et sembla bo, o molt bo, demà et sembli inùtil o trivial.
    En fí … humans sóm!

  3. estic amb la juls! M’has fet riure una estona mentre llegia el teu caòtic i continu fil de paraules que anaven lligades amb i sense sentit, algunes fins i tot dificils de llegir per la falta d’aire que les comes ajuden a agafar 😀 jeje

    segueix així i les crisis seran passatgeres! 😉

  4. Perquè dediques massa temps a pensar en idees que no saps si sortiràn a la llum? Hauries d’escriure-les primer i despres pensar en el por o el temor a fer el ridícul! 😀

  5. P.S.
    Jo quan vaig descobrir que la realitat no existia si no la miraves vaig apreciar l’originalitat del fet, eh!

  6. osti… jo que quan sigui gran vull asemblar-me a tu!!! que quan escrius sembla que m’estiguis parlant (o taladrant..!). M’agrada el teu estil, les teves menjades de tarro, les teves remugades. M’agrada MOLT llegir-te. No sóc una intel·lectual profunda i menys en els meus escrits però tampoc trivial (o no sempre) i admiro la teva creativitat. I si vols, t’escric cartes d’amor… això si, pensa que sóc raTeta (un altre gènere però si vols…)

  7. Segur que mai t’han enviat res, o contactat amb gent que mai has conegut directamente??

    PD: Era de forma irònica, no t’ho prenguis com quelcom dolent.
    PD2: He dit quelcom?? Que deu significar??

  8. Ostres raTeta! Jo que de gran vull madurar i ser feliç… estas segura del que acabes de dir?

    Oh! En jacques parlant la llengua de Pompeu Fabra! :p

  9. ostres! no m’estranya gens que estiguis una mica deprimit perquè si llegies habitualment els blogs d’en Jaques Delibes i del Randy (que per cert, me’ls he estat mirant i llegint i crec que són molt bons) i veus que tots dos tanquen, suposo que t’ho planteges… però tot són etapes a la vida! i potser ara era el seu moment de parar però jo crec que a tu et queda molta corda! i estic d’acord en que a mi els posts que més m’agraden són els que et surten sols, tot i que a tu et pugui semblar que són els més dolents.

    així que ja ho saps… a escriure! 😉 que aquí tens una lectora!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: