Amics i enemics

Procura ir con cautela en el ver, en el oír y mucho más en el hablar; oye a todos y de ninguno te fíes: tendrás a todos por amigos, pero guárdate de todos como de un enemigo.

Baltasar Gracián

Anuncis

10 Respostes

  1. kina por..
    això és el que fas tu?
    😛

  2. Faltaria dir també: <>

  3. Perdó: Por si de caso

  4. Sí juls, una mica sí.

  5. alaaaalaaa
    una cosa… com pots contestar.. si no estas conctat?

  6. jejeje, m’agrada aquesta frase. I certament, més val prevenir que curar, millor guardar-se abans dels amics com enemics i després ja se vurà, clar que això també et fa crear un escut que no deixa passar els que realment no sóc enemics… un altre dilema a la vida que potser a vegades millor no preguntar-se…

  7. A mi la frase em sembla incorrecta. Si algu de debo es amic teu, no et pots guardar d’ell com si fos un enemic: si ho fas, es que no es amic teu de debo! Al meu pais la gent normalment es divideix en amics i coneguts. Dels primers s’enten que et pots fiar, si/quan deixes de fer-ho es que deixen d’esser amics.

  8. I què s’ha de considerar a la persona que estava al grup d’amics i que un dia agafa i es comporta com si fos el teu enemic (deixo que us imagineu què és comportar-se com un enemic)?. No suposa això un motiu (potser per alguns insignificant, que no val la pena considerar) per anar amb més cautela? D’acord que potser la frase és molt extrema, però un cas intermig no aniria malament, seria com un Fiat només d’aquells que confien en tu i que es mereixen la teva confiança però el més proper que he llegit sobre aquesta frase és la d’aquest tal Baltasar Gracián.
    Potser ho considereu un punt de vista molt pessimista, però a vegades el pessimisme (per no dir sempre) és realisme. I Trobo que és la millor manera de prendre’s la vida. Perquè els pals són menys pals i les alegries més alegres.

  9. Home, el cas intermig es on trobes la realitat: es que hi ha amics que deixen de ser-ho, res mes. Els perques son detalls de l’implementacio.

    Els pals son perque t’obris els ulls i et poses una mica mes paranoic, sense arribar a l’extrem. A vegades no pots, pero t’has de controlar, no? Just because you’re paranoid it doesn’t mean that they *aren’t* after you.

  10. Recordeu quan erem petits i de seguida obriem els braços a algú que et deia: “vols ser amic meu”? Amb el temps tots hem anat aprenent que no et pots fiar de tothom però també ens ha ensenyat que val la pena ser una mica “nen petit” i obrir els braços a noves persones perquè pots fer grans amics! Suposo que el truc està en combinar adequadament la confiança i la por a que et fereixin! 😛

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: