L’altre dia vaig decidir fugir de l’apatia diària que em persegueix des que estic d’exàmens, i aprofitant que el següent examen encara estava lluny i que el portava bé vaig decidir anar a donar un volt per Montjuïc.
Vaig inflar les rodes, engreixar una mica la cadena de la bici i vinga que a la pendent hi falta gent.
Quan vaig passar pel costat del telefèric que hi ha poc per sota del castell vaig veure això:
I vaig recordar aquell Meccano que tenia de nen i del que encara guardo el que no vaig perdre. Aquell engranatge amb una petita osca a la vora per poder fer passar la goma que mai acabava d’encaixar i que el motor no podia moure perquè no tenia prou piles.
Quin records…
Advertisements
Filed under: Paranoies maníaques | Tagged: nostàlgia |
Jo també en tinc de Meccanos, i ara que penso, soc mig mecànic (no de cotxes, tothom pensa el mateix), i podria montar alguna mandangueta d’aquestes, o millor encara, fer les peces jo mateix (amb fresadores i torn) i muntar-ho tot!!!
Vas nar l’altre dia a Montjüich quan feien aquella espècie de portes obertes??
Bona idea Jacques, aprofita tu que en saps.
I no vaig anar ales portes obertes… Quan vaig llegir els diaris i vaig veure que tothom va anar al castell el mateix dia com borregos. És com si haguessin descobert que existia un castell a la ciutat i haguessin decidit visitar-lo tots alhora. Ara per ara potser ja s’han oblidat que existeix fins a la propera activitat que s’hi organitzi. És curiós com la gent té tan poc albir per decidir que van allà on els hi diuen.
uoooo, el meccano!! quins records!! 😀 jeje m’encantava jugar-hi, sí, ja ho sé, per una noia no és molt habitual…. però jugar-hi amb el germanet gran era tot un luxe!! aprendre a posar cargolets i femelles, engrenatges i peces rares totes de metall, era tot una diversió!! llàstima que quan ens fem grans aquests jocs de més grans ja no ens semblen de tan grans i passem a jugar a l’ordinador o a la consola…. quina pena els nens d’ara, s’estan perdent una quantitat de coses…
pobrets aquests que encara tan d’examens… jeje, jo tic de vacances 😀 ! apa, ja he fet enveja, ja me’n puc anar a fregir espàrrecs a un altre lloc 😉 !
Jo no he tingut mai coses d’aquestes… Pero si que estava desmuntant coses quan era petita, per pura curiositat.