Missatges ocults

A vegades m’agrada parlar de la gent. Sí, conec la cita que diu no hables nunca de ti, habla poco de los demàs y habla mucho de las cosas (amb les possibles variacions que pot haver patit la frase des que la vaig llegir per primer cop), però tot i això, parlo de la gent. A tot arreu, aquí, als poemes, al ñoñolog (del qual no me’n sento orgullós d’administrar).

Potser la gent quan em llegeix veu un article més, un poema més, una foto d’un inútil fent l’idiota, però jo escric molt més. Perquè m’agrada parlar de la gent a amagades, sense esmentar-los, parlant amb tants recursos literaris com sóc capaç per aconseguir un text que, per la gran majoria sigui potser, indesxifrable, un seguit de bajanades que no s’entenen.

Però a vegades l’afortunat pot entendre que és a ell a qui faig referència. I només a vegades, perquè segur que he escrit coses tan… tan, que ni la víctima persona afortunada se n’adona. I és que a vegades no puc arribar a copsar la profunditat dels missatges que amago. I pensar això em deprimeix, perquè vol dir que el missatge no ha arribat al destinatari.

Passa sobretot en aquelles temporades en que, si fos dona, em sentiria xof, que si fos pre-adolescent amb aires de grandesa seria la depre perquè els papàs no em volen pagar la moto i si fos un post-adolescent que encara va a l’UP&DOWN perquè els papàs no em volen pagar el cotxe. Ara potser si que m’he passat pobre post-adolescents. Que jo en soc un carai! (i per si hi havia dubtes, NO he anat mai a l’UP&DOWN, de fet sento repel·lús quan algú diu això. I no sé perquè aquesta dèria amb aquest lloc). I a vegades ho faig quan vull retransmetre un missatge a la persona en concret, i no m’atreveixo a fer-ho a la cara. Si sóc un covard, entesos?

Aquestes actualitzacions han sigut la base sòlida a partir de la que he desenvolupat la meva vida a la xarxa. Aquest blog n’està ple, últimament no gaire, però sense aquestes actualitzacions no viuria amb l’ànima tranquila.

I és curiós, perquè estava jugant al magnífic joc Gran Turismo 4 per PS2 (moment en el que han succeït les deliberacions més importants de la meva vida, potser després de les estones que passo corrent i els viatges en tren) i m’ha vingut al cap:

-Hi ha una persona que gairebé s’ha apropiat d’aquesta mena de textos en els últims anys. Però això ja ha canviat, amb l’últim merda poema que he penjat, perquè no hi apareix aquest persona (explícitament, tots vosaltres sou presents involuntàriament als meus actes).

I això m’ha donat la idea d’aquest article.

I això m’ha embargat d’una felicitat absoluta.

Advertisements

4 Respostes

  1. menys mal

  2. No pateixis home.

    Insultar a la cara és perillós perquè et poden pegar. A més, no oblidem que un dels plaers màxims de la blogosfera és poder abusar verbalment d’èssers que t’incomoden en la teva vida diària, sense patiments ni sentiment de culpa.

    Sense això la cosa perdria gran part de la seva gràcia.

    apa, que vagi bé!

  3. M’ha agradat el poema (un dubte: poesia o poema? Suposo que ambdós termes serveixen). Jo, en les meves duboses reflexions, vull comentar: No es oro todo lo que reluce, i amb això vull dir, clarament, que aquestes i aquests, perdoneu que els hi digui, poc tenen de rics… Si fossin rics realment creieu que anirien a aquest tipus de locals??
    Per sort o per desgràcia, vaig escoltar una conversació on un company de clase deia (el dia després de la carrera de Formula 1 a Montmeló): Pues yo ese día salí de fiesta, y jajaja… allí donde estábamos entraron los ingenieros de Ferrari.
    A banda de la la fastigosa superioritat amb la que es creu, per descomptat, tracta a totes les ties com a güarres i putes.

  4. Jo no se gaire que dir, ni del poema, ni de les nenes, ni dels missatges ocults.
    La veritat es que els rics no m’importen gaire, ja que no es barrejen a la meva vida, i si no hi son, perque m’haurien d’importar?!
    Ara be, alguns missatges ocults dels mes naturals (com si per exemple et pegues a algu d’una manera mes… diferent) si que son ben macos i es gaudeixen. 😀

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: