De com evitar emportar-se les mans al cap una temporada

Perquè quan escric un article dient que no podré actualitzar, que no tindré temps ni per posar-me el mitjons i menys encara per actualitzar el bloc, perquè quan estic més ocupat és quan tinc més idees? És quan se m’acudeixen més articles, escric més esbossos (per ara) de poemes. No seria més lògic que hagués de tenir la ment insana ocupada en altres coses que mantinguin ocupat el cos sa?

A més, és en aquest època quan la gent desapareix. S’amaguen al seu cau en forma de taula rectilínia sense imperfeccions, amb flaire de fulls i neurones cremades sota un llum infernalment calent i divinament clarivident; o queden d’amagatotis per anar al manicomi dels llibres (a qui només se’ls deixa sortir en llibertat condicional si prometen portar-se bé (els uns) i deixar-se llegir (els altres)) per crear conspiracions contra els números més baixos de 5 sempre i quant que no siguin la resposta al problema corresponent.

I és justament en aquestes males èpoques en les que experimento recaigudes de fe (no ara, família), somnis (literalment parlant) que m’agradaria explicar i compartir (no per fer patir) i moments que com somnis s’han de compartir com el coneixement.

Perquè em fa un nosequé agafar el telèfon i trucar a qualsevulga que trobi primer a l’agenda de contactes del mòbil per inundar-lo de paraules trivials per l’altaveu amic, però majestuosament importants pel sensor de pressió camarada dels deprimits. O començar a escriure correus de mitja hora de lectura a gent que fa nosequantes dècades de mesos i un dia que fa que no veus i que no saben (o volen saber) què collons tens per explicar-los-hi (¿?). I per evitar-ho, actualitzo i exploro cada e minuts la bústia de correu (i obro els spam, per salvar-me de l’avorriment), el manicomi, els amics del manicomi, el campus i les notes que mai estaran penjades massa d’hora.

Sempre envoltat de la sequera de comentaris que cap transvasament podrà aturar mai en aquest període de π/3 mesos.

Només espero que el tsunami marxi amb bon temps, mentrestant, l’esperaré analitzant circuits per a que la inspiració em trobi transpirant i treballant.

Anuncis

4 Respostes

  1. Hi ha pitjor, eh! Buscar pisos de lloguer, per exemple. A mes a mes, si busques per a una persona sola… uiiiii!!! Quin desastre que es!!!

  2. a canvi de tot allò només escrius aquí? jolin, pues vaya

  3. No he acabat d’entendre a què et refereixes juls…

  4. veig que tenies molt per explicar… quan veurem els esbossos dels poemes? 😉

    que vagin bé els exàmens!!

    i no et desfassis més de λ/4 estudiant… jeje

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: