Sèries lògiques (II)

Segurament, els més àvids i seguidors de la navalla d’Occam deveu haver pensat: Ostres, això té pinta d’anar multiplicant per tres l’últim nombre de la sèrie, doncs fàcil, agafo la calculadora (científica, eh??), faig que surti la “k” i vaig apretant el signe “=” i surt 27, 81…

Però mai subestimis un boig! Perquè ha de ser aquesta?

També em pot agafar per dir que si d’1 a 3 van dos i de 3 a 9 van 6, doncs sumo intercalant el nombres:

1(+2),3 (+6), 9(+2), 11(+6), 17…

O com molt bé va pensar en Ferran, fer:

1 (+2) -> 3 (+2×3) -> 9 (+2×3×4) -> 33 (+2×3×4×5) -> 153

Així puc aconseguir moltes, però que moltes (amb temps i ganes) maneres de seguir la sèrie.

És ser punyetero i rebuscat, però la ciència a vegades és així, i per tant, si la sèrie proposada és finita, no podem saber amb certesa (un altre concepte interessant per cert) i absoluta seguretat, quin serà el següent element. Com a molt podem proposar la continuació més factible, la més probable, la menys rebuscada, la més fàcil o, en tot cas, la menys difícil.

De fet, aixó no és meu. És la conclusió més profunda a la que vaig arribar un cop vist “Los crímenes de Oxford” (a part de que menjar spaguettis als pits d’una dona és una cosa que haig de fer abans de morir).

Arribats a aquest punt, no puc evitar enrecordar-me de les sèries que, de petit, em posaven a l’escola. Si m’ho demanessin ara, potser em podria quedar amb la professora, o fins i tot enviar una queixa al director si seguís pensant que les sèries que jo hagués proposat (rebuscadíssimes, complicades, amb una lògica difícil de captar només per molestar) són incorrectes.

Advertisements

11 Respostes

  1. Doncs jo no hi he pensat. I ara no hi penso tampoc, perque de moment m’estic preguntat com seria si el juny d’aquest any fos el mes quan el nostre planeta hauria de desapareixer. Fins i tot, volia fer-ne un post, pero es que no he trobat el temps.

  2. Tio, no em diguis que et va agradar “los crimenes de oxford” ? … pffff… quin trunyoooooo

  3. No ho havia pensat mai, però seria molt divertit de tornar a l’escola sabent las mates que sé ara. Que putes que li podria fer passar al profe!!!
    Si t’agraden aquests enigmes matemàtics, has de llegir La música de los números primos de Marcus du Sautoy. És una mica totxo (moltes pàgines) pero és impagable.

  4. TommyX: Sí que és dolenta Los crímenes de Oxford, pero dolenta feta amb ganes… només valen la pena els pits de la Leonor Watling, siguem sincers…
    Inutil: Després de la última equació (…=153), segona estrofa, segona línea, vols dir sèrie INFINITA, oi? Potser t’has colat. Si la sèrie és finita si que es pot deduir un algoritme (¿¿es diu així??) però si és infinita no, ja que la sèrie continúa.
    Exigeixo explicacions XD, i totalment d’acord amb tu amb els spaguettis LOL
    Ferran: El llibre que recomanes és de mates o música?? Fes demagogia i diga’m, si us palu, que és de música!!
    Perdoneu la confiança XD

  5. Si digués que és de música no faria demagògia, simplement diria una mentida. És de mates: és l’historia de la Conjectura de Riemann i dels intents per a demostrar-la (fins avui infructuosos).

  6. Los crimenes de Oxfam no és tan dolenta!

    Aquí no sé que més posar perque sino penso que em miraran malament. Així que men vaix a buscar dos barretes de chocolate con leche “Hacendado” i me les menjaré.

    Espero que hi estiguis de acord.

    Vinga adew

  7. Aclaracions:
    AhSe, tu sempre tan fatalista.
    TommyX/Jacques Delibes/Adri, la pel·lícula en qüestió em va semblar lenta i avorrida. Es passen tota la pel·lícula parlant de si es pot saber la veritat enlloc d’intentar esbrinar l’assassinat, i ho fan parlant molt, i molt ràpid, segurament per evitar una pel·lícula de 3 hores. No dic que m’hagi agradat, la vaig trobar potable, i només vaig trobar interessant la conclusió a la que vaig arribar (no la pel·lícula, si no la meva conclusió), i els pits de la Leonor, motiu principal pel que em vaig deixar portar a veure la pel·li (havent vist el trailer, tot i que havia llegit crítiques dolentes respecte el film)nota: mira que és ruc el frodo i deixar escapar una dona com la watling.
    Ferran, m’apunto el llibre a la llista de pendents per llegir, gràcies pel consell. No m’espanten els llibres consistents.
    Jacques Delibes, després de la segona equació, segona estrofa (paràgraf), segona línia està correcte el que vull dir. Si la sèrie és infinita, és impossible trobar una manera diferent de seguir-la (a part de tenir en compte que no la podem seguir), ja que tenim infinites mostres del mètode utilitzat si analitzem tots els elements. Si la sèrie proposada és finita, podem observar el mètode utilitzat i tergiversar-lo, donar-li la volta, modificar-lo sempre sense canviar els fonaments d’allò proposat. és una idea molt abstracta, ja que parlo molt de l’infinit.
    Adri, hi estic totalment d’acord. Com deia Epicur, les necessitats bàsiques d’alimentació no ens han de suposar un problema per a la felicitat, ja que és fàcil cobrir-les.

  8. Tot i estar escrit per un matemàtic (du Sautoy és catedràtic de mates a Oxford), és un llibre divulgatiu i, no cal saber gaire de mates, perquè sobre tot el que explica és la vida i miracles dels matemàtics que es van estabellar intentant una demostració (es a dir, de tots). Hi ha suicidis, depressions agudes, etc… és con una novel.la

  9. I love Elijah

  10. x axo va dexar marxar la Leonor aquesta, evidentment

  11. Està bé això de calfar-se el cap a les hores d’ara

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: