—Buenas, quisiera un vida extra de grasa con trigliceridos por favor.
—La quiere también con colesterol?
—Por favor.
Mira que estic boig, i tot i que aquesta excusa no serveix per a justificar-me mai acabaré d’entre-ho.
Vivim en una societat bipartida. Per una banda s’exalta la importància de l’estètica, del pelo Pantene i el cuerpo Danone, d’ensenyar tableta de xocolata enlloc d’abdominals i dels pits grans que no paren d’inflar-se.
Alhora, també som la societat del menjar escombraries, de les hamburgueses. Del sedentarisme i l’ús del cotxe per anar a qualsevol lloc, dels edificis de nova construcció amb les escales amagades, deixades a banda a favor de l’ascensor; i de la gent que mira amb incredulitat o burla als que sortim a córrer pel carrer o vestits amb el casc i els pantalons curts per anar a rodar una mica en bici (no per motius de transport).
I també som a la societat de les ments embotides, pels caps que fa temps van deixar de pensar (quiets! Que ningú s’enfadi! No va per tothom això)
Mentrestant, i fins que no s’arregli (valga’m Déu el temps que hauré d’esperar), seguiré justificant la meva predilecció per pujar per les escales.
I que Déu ens enxampi confessats.
Filed under: Fauna urbana, Tallant caps | Tagged: mala llet, societat |
mu e llegit i et volia comentar
adeeew
Mes aviat diria que viviu en una societat mig-morta. La veritat, jo mai no comprendre COM ho aguanteu!
Tu no vius en aquesta societat ahse? Que afortunada.
No, jo visc al meu mon. El qual no se exactament on seria (potser dins un ordinador, eh), pero la cosa segura es que no hi es ni a Espanya ni a Rumania. Es per aixo que ultimament em sento tan desorientada. 😦