McVida

—Buenas, quisiera un vida extra de grasa con trigliceridos por favor.

—La quiere también con colesterol?

—Por favor.

Mira que estic boig, i tot i que aquesta excusa no serveix per a justificar-me mai acabaré d’entre-ho.

Vivim en una societat bipartida. Per una banda s’exalta la importància de l’estètica, del pelo Pantene i el cuerpo Danone, d’ensenyar tableta de xocolata enlloc d’abdominals i dels pits grans que no paren d’inflar-se.

Alhora, també som la societat del menjar escombraries, de les hamburgueses. Del sedentarisme i l’ús del cotxe per anar a qualsevol lloc, dels edificis de nova construcció amb les escales amagades, deixades a banda a favor de l’ascensor; i de la gent que mira amb incredulitat o burla als que sortim a córrer pel carrer o vestits amb el casc i els pantalons curts per anar a rodar una mica en bici (no per motius de transport).

I també som a la societat de les ments embotides, pels caps que fa temps van deixar de pensar (quiets! Que ningú s’enfadi! No va per tothom això)

Mentrestant, i fins que no s’arregli (valga’m Déu el temps que hauré d’esperar), seguiré justificant la meva predilecció per pujar per les escales.

I que Déu ens enxampi confessats.