Aturada

Les persones menteixen, enganyen, es contradiuen, ataquen i esperen a intervals irregulars.

No hi ha ordinador que no hagi fallat mai, que no hagi donat problemes, que no tingui un processador que no s’escalfi.

Tot filtre té pèrdues d’energia, una distorsió.

Tot falla en algun moment (o a tothora), ningú és fidel, no pot haver confiança.

Arriba el moment de pensar: de què em puc fiar? De qui? I quan?

De mi mateix tampoc: mai se veure quan algú menteix o diu la veritat sense deixar una porta oberta a l’error. I si menteix, perquè ho fa: per voluntat o perquè s’hi sent obligat? Per no fer més mal (au va, quina tonteria!) o per fer-ne encara més? Per anar en contra del que un mateix desitja, per perjudicar o perquè es vol?

Tot i això encara ens fiem, no ens queda més remei! Ens hem de fiar de les persones que viuen en una societat on tots som parèntesis a part que no diuen el que pensen (perquè ho amaguen aquí a dins), alimentant la roda.

I jo també. Per això necessito pensar i intentar fer cas a savis consells.

Per això, i amb motiu d’aquestes festes, estaré aïllat de la xarxa. Ho sento, però no podré actualitzar fins diumenge 23 o dilluns 24. I espero que sigui amb les piles carregades, la moral ben alta i els ànim pessigollejant les estrelles.

 

NOTA: Si us serveix de consol, les omnipresents frases de dijous i divendres seguiran penjant-se amb normalitat, que les tinc programades des de fa temps (i ja no recordo ni quines són).