Requiescat in pace

És una merda que sigui en aquests moments quan més reflexionem sobre la vida, la mort, tot, res. És injust que la vida sigui un parèntesis, un regal i un robatori alhora per ningú en concret i per coses de la vida.

Sense que tu vulguis.

Sense que t’hagin demanat permís o consell.

És una merda adonar-se del parpelleig en el que vivim, una eternitat tan efímera que ens glaça només d’intentar imaginar-la, i que no intentem copsar perquè acaricia els límits de la morbositat la por i la desesperança.

És una merda plorar una, dues, tres morts, tantes com vulguis sense adonar-nos que tota vida és vàlida, que tota vida val les mateixes llàgrimes.

Per tot això i molt més, aquest bloc no s’actualitzarà de forma habitual avui. Perquè això s’ho mereix, perquè res val la pena i el tot és res.

Advertisements

4 Respostes

  1. Si que es una merda. Jo en aixo penso massa sovint. 😦

  2. R.I.P. JACOB

  3. Ostres!!! Quan has canviat l’imatge de la capçalera i perque?
    Jo ara hi veig una nena, i no crec que estigui somniant!

  4. Ahse, avui és el dia internacional de la dona treballadora!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: