És una merda que sigui en aquests moments quan més reflexionem sobre la vida, la mort, tot, res. És injust que la vida sigui un parèntesis, un regal i un robatori alhora per ningú en concret i per coses de la vida.
Sense que tu vulguis.
Sense que t’hagin demanat permís o consell.
És una merda adonar-se del parpelleig en el que vivim, una eternitat tan efímera que ens glaça només d’intentar imaginar-la, i que no intentem copsar perquè acaricia els límits de la morbositat la por i la desesperança.
És una merda plorar una, dues, tres morts, tantes com vulguis sense adonar-nos que tota vida és vàlida, que tota vida val les mateixes llàgrimes.
Per tot això i molt més, aquest bloc no s’actualitzarà de forma habitual avui. Perquè això s’ho mereix, perquè res val la pena i el tot és res.
Filed under: Paranoies maníaques | Tagged: reflexió |
Si que es una merda. Jo en aixo penso massa sovint. 😦
R.I.P. JACOB
Ostres!!! Quan has canviat l’imatge de la capçalera i perque?
Jo ara hi veig una nena, i no crec que estigui somniant!
Ahse, avui és el dia internacional de la dona treballadora!