Meme (VII)

Meme via Jaqcues Delibes (again):

1- Quan trigues en escriure un article?

Depèn de l’article. Últimament molt poc, però si són articles treballats m’hi puc estar uns vint minuts o dos quarts. I quan tinc una idea i no se com seguir-la… la guardo fins que estigui inspirat. Poden passar alguns dies…

2- Com t’agrada fer els articles, molt alegres, amens, seriosos, etc.?

No és com m’agradi fer-los, és com em sento quan els escric. Trobo que alegres no em surten bé, prefereixo que siguin seriosos. Trobo que tenen més contingut, però no escullo.

3- A l’hora de pensar en un article, penses si als teus lectors els agradarà o al menys els interessarà?

Rotundament, no. No ho penso. Escric el que em ve de gust, i això és el que m’ha ajudat a seguir. Si escric el que volen llegir i no el que vull escriure no seria feliç escrivint aquí. Encara que, qui no ha pensat mai en escriure diferent mirant les minses estadístiques del seu bloc?

4- Quan ja saps que penjar, et fas un esquema mental de com fer l’article, o simplement seus davant l’ordinador i… com surti?

Escrivint sempre he sigut molt chapucero, gairebé mai m’he fet esquemes mentals, pluges d’idees… i així surt tot.

5- Demanes ajut a l’hora de fer o pensar un article?

Tinc mala memòria, però diria que no he fet gaires consultes (corregiu-me si m’equivoco). Com he dit abans, no em planifico gaire a mi mateix… perquè molestar a la resta per un article que no valdrà la pena? Només alguna consulta de l’estil ho penjo? aquí o al fololó?.

6- Quina longitud tenen els teus articles?

Quines preguntes tan generals… doncs depèn, com tot a la vida. Si tinc moltes coses a dir són llargs, si vull articles misteriosos escric poc. Depèn!

7- De què tracten principalment els teus articles?

Paranoies mentals (paranoies maníaques) i reflexions predominen.

8- T’agrada previsualitzar els teus articles sovint abans de publicar-los?

Sovint no gaire, se’m fa pesat, però almenys un cop abans de penjar-lo si.

9- Per acabar, què és per a tu un article?

Un fill, un tros de mi, un bocí que regalo de les meves anades mentals, una vàlvula per fugir de mi, de tot, i del buit.

I c’est finit. Que el segueixi qui tingui la voluntat de seguir-lo… i que m’avisi!