La ciutat s’omple amb llumetes malbaratadores d’energia, la gent s’oblida de lo molt cabrona que ha sigut la resta de l’any per tornar-se solidària i hiòcrita durant una setmana, les tendes obren 25 hores al dia per a fer el negoci de l’any amb treballadors contractats només per aquestes dates i que cobren sous irrisoris, pels balcons i finestres hi ha penjats ninots de lladres de vermell amb gorres amb una bola blanca que la gent es pensa que fan maco, els arbres engalanen les ciutats totes plenes de boles, ninotets dels lladres de vermell estan repartits per tota la ciutat desitjant alguna cosa en anglès, la gent menja fins a rebentar i crema (literament) la seva targeta de crèdit amb regals…
si, crec que desgraciadament, és nadal.
Filed under: Fauna urbana, Paranoies maníaques, Tallant caps | Tagged: mala llet, reflexió |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Tal com ho dius, sembla tot una gran estupidesa. (Jo personalment suspito que de fet, ho es.)
Pero deu ser que algu necessita tot aixo, no? Perque sino, perque ho farien???
de lo que tenia que ser el Nadal a lo que és ara hi ha com del trobar al perdre.
Lo collonut és que no he vist enlloc (llevat dels ridículs reportatges sobre repliques de pesebres) de que tracta el Nadal.
És molt trist, més trist seria demar-ho a un nin que ens ho expliqui.
Ahse, jo si sé qui ho necessita: els que s’enriqueixen amb les nostres compres nadalenques i ens esperonen a comprar cada dia.
Aixo si, aquells si que necessiten els calers dels pobres! Fills de …
Pero es que abans hi havia unes tradicions. Vull dir, tradicions de veritat, amb significat i tot! I s’ha de dir que no eren cristianes. De fet, aquesta festa es el Yule dels Vikings disfressada de “nadal”. Algu potser en treia mes que els regals de tot aixo… Qui sap, algu potser encara en treu???