Escrit rere el taulell. I cada dia escrit pitjor.
I cada dia que passa, els altres gaudeixen més de ma vida que jo mateix.
A cada dia que passa, aquesta s’assembla més a la seva, a la de la reta.
I quan preguntem “com estàs?”, no ens interessa la resposta, i per això mai som sincers, perquè mai podem estar bé com sempre diem.
Només ens interessa la hipocresia de les paraules i les converses que ens inclouen en la societat. Perquè així només aconseguim iniciar conversa.
Filed under: Reflexions de barra de bar |
Bloc d'un maníac fugitiu 
No vull ofendre’t, pero aquestes afirmacions em semblen tonteries. Qui vol conversar de veritat, ho fa. I qui no vol, es nota!
P.S.
L’osset es veu molt maco! 🙂