I les nits són sempre llargues i avorrides, al mateix lloc de sempre i amb un avorriment comú que tothom coneix però que ningú cita per hipocresia.
I amb situacions en que una conversa queda callada, i el desig de dues persones de parlar d’allò que pensen i que saben que ambdós volen tractar però que no ho fan per covardia.
I amb el típic radical de boca (però la boca no jutja ni pensa, només actua) que sempre porta una cervesa a la mà (birra segons ell), subjectada de forma xulesca que nomes ell sap, i que fuma per norma però que no s’empassa el fum, torrant els collons dels cansats, avorrits i covards.
I l’endemà quant et creues amb ell pel carrer gira la cara fent veure que no t’ha vist…
O sinó, les nits en que sóc feliç, però en les que sento la necessitat de no ser-ho, de buscar-me problemes inexistents que presumptament dormen dins el meu cap, per així igualarme a la resta.
Filed under: Fauna urbana, Paranoies maníaques, Tallant caps |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Jo aquest post no l’entenc. Vols dir que perds el temps a la nit en mala companyia i sense gaudir de res???
Ja m’ho explicaràs
no es mala companyia… es un cúmul de coses
Doncs perdona’m, pero a mi no em sembla cap cumul de coses! Jo llegint que has escrit entec que, per alguna estranya rao, en lloc d’un bon son prefereixes passar-t’ho malament amb gent que no val la pena.
Que et diria a tu aquesta frase si fossis nomes un lector mes d’aquest bloc:
“I les nits són sempre llargues i avorrides, al mateix lloc de sempre i amb un avorriment comú que tothom coneix però que ningú cita per hipocresia.”
???
s’ha de tenir en compte que, quan vaig scriure el text, havia àssat una estona avorrida. vaig escure això en aquesta situaió, que no sempre és extrapolable a altres nits.