I comença dilluns. Rutina i horaris. I dimarts és igual que dilluns. I dimecres igual que dimarts. I dijous igual que dimecres. I divendres igual que dijous. Dissabte surts. Sempre al mateix lloc, sempre bebent el mateix, sempre amb la mateixa gent. Oblides.
Diumenge et lleves com una rosa (o no, segons els fetge), sense saber res. I dilluns torna a ser divendres, i dimarts i dimecres i dijous i recordes que allò que oblides ho tornes a estudiar.
Però creus ser feliç amb aquest mal d’ossos amb el que et lleves , la son i les becaines a classe; llegint un llibre al mes en un tren que no funciona i del que no et queixes.
Si. M’agrada aquesta vida.
Filed under: Paranoies maníaques |
Bloc d'un maníac fugitiu 
bien! al final las penjat!!
trobo q es totalmen encertada aqsta dscripcio de la vida, bé ya tu e dit abans. I si a mi també m’agrada! 😛
A mi no m’agradaria. Gens!