I el pitjor no és que els trens no funcionin, que l’aeroport sigui un caos lligat de mans i peus, que siguem una de les ciutats més contaminada, en un país que no reconèix els nostres drets més bàsics, que tots haguim de fer esforços sobrehumans per pagar una hipoteca, un cotxe, la multa del cotxe i els mobles del pis, la benzina i els rebuts de la comunitat i els impostos d’això i d’allò altre mentre els de dalt s’esforcin en mentir dient que tot va bé, que no hi ha cap mal i que som una ciutat model capdavantera al món.
El pitjor és que a les eleccions, si ha fallat el PSOE, la gent vota el PP, i si ha fallat el PP, la gent vota el PSOE; i ni tan sols es planteja altres iniciatives (entenent iniciativa com una idea nova, no com el partit successor del PSUC) polítiques (i no només votar altres partits, si no altres sistemes polítics més legítims i lliures que han omplert llibres de filosofia, política i economia).
Però ja ho diu la cançó:
La revolución jamás será televisada jamás intentes negarlo, jamás!, paz!
Filed under: Reflexions de barra de bar |
Quanta raó tens. M’he plantejat aquest problema. Quan dius altres sistemes polítics, et refereixes a comunisme, socialisme, o a què?
A les properes eleccions em sembla que aniré a veure totes les paperetes que hi ha, i poder escullo la del partit de la marihuana, o poder els antitaurins. Vés a saber.
Home, al meu pais encara es pitjor: alli pots escollir el politic que vulguis, que tots son iguals i en el fons, sempre esculliras el mateix. La gent per alla esta tan fastiguejada amb ells que ni vol anar a les eleccions.
Víctor Xaubet no vas desencaminat. Són altres formes de veure la vida en societat. Però la que pensava quan escrivia era l’anarquisme.