A voltes penso què seria de la meva vida fa milers d’anys. Llavors, quan només regnava la llei del més fort, només sebrevivien els més forts i espavilats: els que evitaven ser devorats o morts pels enemics i, poder així, acomplir l’instint de reprodució.
Però i jo? Haig de reconèixer que jo no podria haver arribat gaire lluny. Haig de dur ulleres per no veure el món borrós (encara que a vegades ho agraeixo, per la merda que hi ha per veure), però fins on hagués arribat?
M’haguessin devorat? Hagués caigut per un precipici?
Filed under: Paranoies maníaques |
Bloc d'un maníac fugitiu 
jo tagues ajudat a sobreviure!!!!!
Qui sap… potser no hauries tingut cap necessitat de portar ulleres, ja que els teus pares haguessin estat mes sans i tu hauries sortit mes fort i adaptat! 😐