Quatruis

ulleres

A voltes  penso què seria de la meva vida fa milers d’anys. Llavors, quan només regnava la llei del més fort, només sebrevivien els més forts i espavilats: els que evitaven ser devorats o morts pels enemics i, poder així, acomplir l’instint de reprodució.

Però i jo? Haig de reconèixer que jo no podria haver arribat gaire lluny. Haig de dur ulleres per no veure el món borrós (encara que a vegades ho agraeixo, per la merda que hi ha per veure), però fins on hagués arribat?

M’haguessin devorat? Hagués caigut per un precipici?

Anuncis

2 Respostes

  1. jo tagues ajudat a sobreviure!!!!!

  2. Qui sap… potser no hauries tingut cap necessitat de portar ulleres, ja que els teus pares haguessin estat mes sans i tu hauries sortit mes fort i adaptat! 😐

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: