Miro

Sortir de casa és una gran vivència pels sentits. Només estant una mica atent al que m’envolta i aixecant la vista del llibre al tren, es poden veure moltes coses: parelles passejant juntes; la noia de dos seients endavant d’ulleres cridaneres i llibre de mil pàgines en mà; gent vestint a la seva; mares amb els fills al metro; adolescents compartint la seva vida amorosa sense fixar-se que el marrec que fingeix mirar per la finestra amb el llibre obert a la mà tot el trajecte els escolta; el vagó ple d’universitaris que parlen d’allò que estudien i els agrada; el petit dibuix a llapis a la paret del passadís de la universitat; la parada de castanyes del costat del parc que olora a fusta cremada, a castanyes calentes i a escalfor de foc…

Aixeca els ulls!

Potser allò que per a un pot ser natural, és excepcional i únic pels altres. Potser la nostra pròpia monotonia ajuda als altres a veure noves coses, sentir noves olors i a esbossar un nou somriure ja de bon matí, quan el sol encara dorm i Venus vigila l’horitzó, quan els fanals mostren els nous grafits que encara no han vist la llum del dia i quan la gent, adormida encara, corre per agafar a temps el tren mentre observa amb enveja els que tornen a casa després d’una nit llarga.

Tot és nou, cada dia és diferent.

Anuncis

Una resposta

  1. Al meu pais, fa un segle i mig, hi havia un que deia “totes [les coses] son velles, i noves totes”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: