Profunditats

Al final no vaig llegir el llibre promès a l’últim post
de la categoria. Profunditats és l’únic llibre que he llegit gairebé íntegrament al tren d’entre Barcelona i Vilanova i a l’inrevés, escrit per Henning Mankell.

És la història d’un capatas de l’exèrcit Suec durant l’inci de la primera guerra mundial que té la missió de mesurar les profunditats de rutes militars secretes marítimes durant les quals s’enamora d’una dona solitària que habita una illa inhabitable enmig del mar.

Explicada d’una altra manera podria ser un gran llibre, però tal i com està, no mata. Capítols molts curts, que s’agraeixen si s’ha d’aturar la lectura quan s’arriba a l’estació, però que poden ser desesperants perquè molts no contenen res, són només frases maques que descriuen allò que l’autor ja ha explicat el capítol anterior. És un llibre replet d’això, de frase maques que no diuen res i de la descripció de la vida diària del protagonista, encara que no passi res. I tot pel final més imbècil per acabar una novel·la avorrida: un final previsible.

Conclusió: només per a incondicionals de novel·les lentes i amb poc moviment.

El pròxim llibre (que ja he encetat) és La naranja mecànica, el llibre amb el qual es va inspirar la gran pel·lícula d’Stanley Kubrick. Però temps al temps, que hi ha molt vocabulari inventat per l’autor (en el que s’anomena nasdat) i és lent de llegir.

Advertisements

5 Respostes

  1. Volia deixar-te un comentari tipus:

    “Ostres, estas llegint una peli de Kubrick!!!”

    pero la veritat es que no se si tindria sentit. En tot cas, he de dir que els llibres avorrits i plens de frases maques no es mereixen un lloc a cap biblioteca.

  2. Bé, de fet opino que, malgrat siguin dolents, tots els llibres mereixen un lloc a la biblioteca, siguin de la temàtica que siguin, ideologia o qualitat.
    Odio que la biblioteca retiri de les seves estanteries llibres perquè no hi ha lloc i són llibres que ningú demana. Això vol dir que només valen els llibres que tothom agafa? No n’estic convençut. Ho trobo una manera d’amagar informació, cultura, coneixements, diga-ho com vulguis.

    Veig que en aquesta última entrada t’ha copsat més el fet que llegeixi un llibre gràcies al qual es va rodar una pel·lícula que no pas el llibre criticat en sí.

    Salut!

  3. Doncs jo no. Jo opino que hi ha escriptors que no es mereixen el titol d’escriptor i els pobres lectors no es mereixen perdre *el seu temps* llegint-los. En el fons, *el nostre temps* es tot el que tenim a la vida. La nostra vida es el nostre temps. Quan s’acaba el temps, s’acaba la vida. Es per aixo que no ens podem permetre perdre’l temps perque aixo es igual a perdre’ns vida. Entens que dic?

    Veus malament, m’ha copsat mes el fet que llegeixis un llibre que va escollir El KUBRICK, que no pas un llibre que tu critiques i jo no he llegit. De fet, tot i que no l’he llegit, confio en el teu bon gust: t’he fet el favor de creure’t quan vas dir que el llibre no era res mes que paraules maques. Deu ser que no aprecies el favor, eh? 😛

  4. Entenc el que dius.

  5. H. Mankell és un escriptor suéc de renóm.
    Es probable que no haguis trobat sentit a moltes frases però crec que, en ocasions, s’experimenta més plaer en llegir per segon cop i tal vegada, trobis sentit a aquestes frases… Prova de posar-te a la pell d’aquest tal Larss-Tobiason i en la socioetat de l’època…
    Salutacions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: