Recordo com una tarda, vaig agafar tots els meu problemes i el vaig tapar a la sorra de la platja de Torredembarra. Tots els maldecaps, amors, desamors resten allà, intentant, una mica a la desesperada, voler començar de 0, començar-ho tot de nou. És covard, ho se, deixar-ho tot a mitges per tornar a començar-ho i esperar que tot se solucioni sol, sense que m’hagi de trencar el cap.
És covard i inútil, perquè no ha servit de res. Enterrar els problemes no els soluciona, i dóna la sensació que si, però després en tornen a aparèixer de nous i revifen els antics…
Aquesta vegada intentaré afrontar-los… solucionar-los, acabar amb ells i amb el pes, la tristesa i el malestar que el provoquen i que duc carregats dia rere dia com una llosa.
Desitgeu-me sort.
Filed under: Paranoies maníaques |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Habitualment, les coses NO es solucionen soles. Fer veure que els problemes no existeixen nomes els amplifica i es… molt tonto.
Sort!