Sota la sorra

Recordo com una tarda, vaig agafar tots els meu problemes i el vaig tapar a la sorra de la platja de Torredembarra. Tots els maldecaps, amors, desamors resten allà, intentant, una mica a la desesperada, voler començar de 0, començar-ho tot de nou. És covard, ho se, deixar-ho tot a mitges per tornar a començar-ho i esperar que tot se solucioni sol, sense que m’hagi de trencar el cap.

És covard i inútil, perquè no ha servit de res. Enterrar els problemes no els soluciona, i dóna la sensació que si, però després en tornen a aparèixer de nous i revifen els antics…

Aquesta vegada intentaré afrontar-los… solucionar-los, acabar amb ells i amb el pes, la tristesa i el malestar que el provoquen i que duc carregats dia rere dia com una llosa.

Desitgeu-me sort.

Una resposta

  1. Habitualment, les coses NO es solucionen soles. Fer veure que els problemes no existeixen nomes els amplifica i es… molt tonto.

    Sort!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: