¿Qué han hecho con mi país, tío?

moore

Després d’un inici de bloc tant punxant vaig a calmar-me una mica. Hi ha gent que em toca els collons, però no es per amargar-se sempre.

Com anava dient, més calmat em disposo a estrenar una nova categoria: “Cultura”.  Aquí, faré una breu ressenya dels llibres que vagi llegint a partir d’ara o de qualsevol altra cosa relacionada amb la cultura que tanta gent menysprea i evita.

M’agradaria avisar abans que, gairebé mai (exceptuant algun llibre molt de tant en tant) llegeixo llibres d’actualitat, és a dir, que molt poques vegades em veureu parlar d’algun llibre que hagi llegit i que hagi estat publicat per primer cop durant l’any anterior. El meu ordre de lectures es basa en el que em ve de gust llegir i en el que puc trobar a la biblioteca del barri, a casa o a Sant Antoni, i no solen ser llibres actuals.

També aviso que poques vegades llegeixo best-sellers.

Així doncs, l’últim llibre que he llegit ha sigut Qué han hecho con mi país, tío? (Dude, where is my country? en el titol original), de Michael Moore. Un llibre en el que posa a parir al president Bush i a tota la seva administració amb humor (que a voltes pot semblar una mica contradictori si no s’agafa la ironia) i molt àcid.

Comença colpejant allà on més mal fa, sobre les relacions de Bush amb certs dictadors o els beneficis econòmics que pot treure de la guerra (i les mentires amb les quals ha aconseguit domar el poble per a declarar-la) per tractar tot de temes sobre política nord-americana actual per acabar amb una sèrie de propostes per canviar d’una vegada per totes les coses i fer fora la seva musa (en George Bush).

Tot i que tracta amb moltes dades i moltes fonts de diversa índole, està escrit de forma que no és feixuc de llegir tot i que no s’hi estigui ficat gaire en el tema.

Com a conclusió: és del tot recomanable. Per a tots els que vulguin saber d’una vegada per totes la veritat del que passa al voltant d’aquesta guerra i el país.

Per acabar, sempre diré el llibre que tinc intenció de llegir a continuació (però no és gaire fiable) . Si dilluns es recorden i me’l deixen, encetaré el Diari vermell de la Carlota (sí, què passa? Tinc 18 anys i encara no l’he llegit algun problema?).

pd: esperàveu una crítica millor? Ho sento, vaig per enginyer…

Anuncis

5 Respostes

  1. Jo no entenc perque tot el mon es preocupa per les coses que passen als estats units. 😦

  2. Sera perque directa o indirectament ens afecten a tots els demes?
    A mes, moltes vegades son un mirall, pero en gran, de les nostres societats, o el que es pitjor… es el que esta per venir-nos a sobre.

  3. Hola! No hi ha una pel·lícula que es titula igual? Es que hem fa una mica de mandra llegir (¬¬ que manta que sóc). Segueix així amb el blog!

  4. No, el que hi ha es el llibre Dude, where’s my country? I crec que arrel d’aquest titol van fer una peli de comedia que es diu Dude, where’s my car? No l’he vist, pero tinc entes que no te res a veure amb el llibre.

  5. No té res a veure la pel·lícula que esmentes i el llibre. Ja l’he vist, i no és gaire bona… és humor fàcil, sobre drogues i ties amb dos adolescents com a protagonistes que només pensen en això. Crec que aquí es va comercialitzar com a “Tío, donde està mi coche?” (un traducció literal de l’anglès, com poques vegades se’n troba).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: