País emboirat

En el país dels encefalogrames plans i l’esperit emboirat, m’alegra veure pel carrer, pel metro o al porta equipatges d’una bicicleta, gent que porta a passejar quadres amunt i avall.

Vaga de transport públic

L’altre dia vaig coincidir amb un conegut que treballa al metro de Barcelona, i mentre esperàvem, vam estar parlant. Ens va comentar una mica la situació laboral que tenen i ens va informar que ja els ha caigut un ERO i hi ha un altre en un horitzó no gaire llunyà. Malgrat tot, em quedo [...]

Treient-me la bota

Ja fa uns dies que he tornat a Barcelona. Com suposava, a Itàlia m’han tractat bé. Molt bé. Millor del que m’esperava donada la imatge del país que tenia gràcies als simpàtics imbècils italians post-adolescents que poblen Lloret de Mar a l’estiu i que havíen convertit la meva idea d’Itàlia com la d’un país amb [...]

El món segons…

Ara mateix em sento com un Garp qualsevol que necessita enamorar a la seva Helen qualsevol amb un conte que a ella li sembli maco. Però l’alberg està ple de Garps i Helens que escriuen i que busquen tots el mateix objecitu, i deprimeix força que gent hi hagi gent que odio i que fa [...]

Retorn al món digital

De cap manera m’hagués esperat una expectació com la que va crear l’últim article, i quan vaig llegir els comentaris ahir al migdia i els nous aquesta tarda, m’he sobtat, però si voleu que us digui la veritat, i amb por a decepcionar, no he escrit gaire. Cert és que hagués sigut una bona idea [...]

Camina

Fa un parell de dies vaig llegir un article meu vell de fa un o dos estius anunciant que marxava de vacances no se on i que no se’m veuria per la xarxa en uns dies. Em va agardar perquè començava parlant sobre la mort dels escarbats i després canviava radicalmnent de tema sense tornar [...]

Vida al tren

“No quiere mirar el paisaje, se lo sabe de memoria. En el tren hay que leer, prestar oreja a las conversaciones de los demás o repasar las carrocerías de las tías buenorras, porque si uno empieza a mirar por la ventanilla termina viendo pasar su propia vida.” Antonio Iturbe

16.06 – 16.45

Després d’un relativament curt trajecte en tren un altre cop, amagant el cap en una llibre amb nombre i lletres esparcit entre esses enormes integrades he arribat a la meva destinació. He mirat al meu voltant mirant a la gent que hi havia, he mirat per la finestra per observar el paisatge que passava en [...]

Resum

Cama i peu propietat de l’anomenatinútil.

La llamada

Me han llamado. Se ve que lo están pasando en grande. Y yo estoy aquí pudriéndome. Es envidia. Pero saberlo no hará que me sienta mejor. Y seguirán pasándoselo en grande esta tarde. Y mañana. Hasta la semana que viene. Mientras, yo seguiré pudriéndome más aquí. Donde siempre sobra un inútil. Reflexionando sobre mi entre [...]

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.