Cara de fàstic

Els dijous agafo el tren a una  hora diferent a la de sempre. I no m’agrada. No em sento a gust. No hi conec a ningú. No és que conegui a molta gent al tren de la hora normal, però si que conec les seves cares. De vista. Ja conec les seves expressions, he vist [...]

A la desesperada

Potser no estic tant boig com em pensava.
Potser se m’ha pujat massa al cap això de la bogeria. Potser m’ho he acabat creient.
Potser tu i jo no som tant diferents.
Potser anava errat en tot.
Potser la bogeria no era tal, si no que era inutilitat.
Potser aquest hauria de ser el Bloc d’un inútil sense remei.
Potser [...]

De com evitar emportar-se les mans al cap una temporada

Perquè quan escric un article dient que no podré actualitzar, que no tindré temps ni per posar-me el mitjons i menys encara per actualitzar el bloc, perquè quan estic més ocupat és quan tinc més idees? És quan se m’acudeixen més articles, escric més esbossos (per ara) de poemes. No seria més lògic que [...]

Llibertat

Potser, l’única llibertat que tenim a la vida és renunciar a ella.

Casualitat

Em nego a creure en la casualitat. No fa res més que allunyar-nos d’allò que succeeix per la nostra acció o inacció, i el lliure albir d’escollir.

Elèctra

El pitjor de conèixer una noia, començar a agradar-se… enamorar-se… no és tot aquest procés en sí, o el comiat que segurament potser ha de succeir al final, si no haver-se de veure reflectit en el pare d’aquesta, i comprovar com pot ser d’horrible el complexe d’Elèctra en algunes ocasions.

Que complicat…

La vida és molt fàcil… però nosaltres ens la compliquem.

Ateu

Em vaig adonar de que no existia Déu quan les coses van deixar de ser fàcils.

ACTUALITZAT: Comentaris esborrats a petició de l’autor d’aquests. He esborrat tots els comentaris relacionats amb el tema, tal i com se’m va demanar. L’últim també l’esborro?

Cementiris (II)

Els cementiris són una mostra més de l’afany humà per col·leccionar coses inútils que mantenen viu i creixent el seu propi dolor.

Cementiris (I)

No estic fet per visitar cementiris. No m’agraden gens, Però sempre que puc, i per causes superiors a mi en visito un per pròpia voluntat quan tinc l’ocasió. Acabada la visita, no puc evitar pèrdrem en les meves pròpies cabòries.
Estic parlant d’un cementiri antic, dels de tota la vida: nínxols d’aquests a terra, sense els [...]