Quan algun polític de dretes parla de canvi o de llibertat se’m posen els pèls de punta…

Aquest bloc quasi-semi-desactualitzat està patrocinat per la UPC!

No creo que el orgullo de ser el que hace las cosas de la manera más políticamente correcta sirva de mucho para evitar el desprestigio de la actual política del miedo.

En aquel lugar donde reina la tristeza, no se castiga el delito, se castiga la pobreza.

Nota: que si, que demà penjo quelcom millor més extens i no improvitzat i plagiat extret del primer que trobo.

Si apliquessim ara la República de Plató, molts polítics s’endurien una bona sorpresa. I molta gent de a peu quedaria tranquila.

Avui he arribat a la feina com és de costum una mica tard, i només entrar he vist un grup d’uns set mossos d’escuadra antiabalots a la barra fent un cafè. Tots ells armats amb les seves pistoles reglamentàries, alts, musculats i amb la porra llarga fins als genolls, que ja els hi agradaria a més d’un tenir-la a l’entrecuix. Fins i tot algun portava aquests walky talky (o com coi s’escrigui) tan moderns que semblen un pinganilo de la TV.

Després han entrat dos grups més.

Quan els han preguntat per la seva presència han dit que hi havia una manifestació de, literalment, “gent alternativa” a prop.

Espera espera espera! Un moment. Gent altenativa? M’ha quedat claríssim.

Resulta que ha sigut una manifestació en contra de l’empresonament d’un jove per una comdemna  referent a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998 (sic) segons el que he trobat per google. Feia uns dies que es veien cartells pel barri anunciant la marxa.

Suposo que això és el que anomenen judicis ràpids.

Però bromes apart, no deixa de sorpredre’m la resposta del mosso, que de fet, només sabia que la manifestació era de gent “alternativa”, sense saber el motiu exacte de la marxa. Això em fa recordar una cançó d’Ska-p, que fins avui em semblava una mica exagerada que diu: No le importó y nunca quiso saber por qué protestaba la mani de ayer.

Tenint en compte que, segons es veu per la TV i les noticies, l’encarregat del mossos és en Joan Saura en el seu càrrec de conseller d’interior i relacions institucionals, no deixa de ser contradictori. Un conseller eco-socialista, escollit el 1979 com a regidor pel PSUC i que en la última campanya electoral es presentava com a l’única opció d’esquerres (extret de la viquipèdia) crec que pot ser considerat, si els polítics se cenyissin a les seves idees, com a “persona alternativa”, i m’agradaria remarcar, també antifeixista.

Però això ja s’ha comentat molt i més extensament a la TV, els diaris i pel Polònia ha sigut un fet bastant fecund pels guionistes. El que m’agradaria fer veure és que un mosso que titlli de “gent alternativa” als de la marxa està contradient les idees del conseller? El conseller, pel fet d’estar en el seu càrrec ja no és alternatiu tot i que  encara se’n senti orgullós en la seva última campanya? És el conseller una persona amb les idees barates i fàcilment subornables? O és, simplement com la resta de polítics? Perquè el poder corromp fins als més idealistes.

Però vaja, a mi la política, ni fú ni fà, que per mi només és una idea bastarda…

- Client: esta tarde la copa para aquí eh?
- Jo. Sí, bueno eso espero.

Curiós. Aquesta ha sigut la resposta que m’ha sortit. I no deixa de sobtar-me, ja que el que més desitjo és que Espanya perdi. Potser és que un barman que vagi en contra de la majoria no està ben vist. Vés a saber. Jo que sempre que m’han preguntat on estan el toros i el flamenc he fet com aquell que davant la mateixa pregunta responia: sí, sí, segons vas baixant cap a la dreta.

Dons sí, avui és la gran final. I ja se que no m’agrada el futbol, però aquest partit no és de futbol. Aquest partit és polític entre el que volen que guanyi la roja i els que volen que perdi; i com que la política és la filla bastarda de la filosofia, el tema m’interessa bastant. La societat aquí a Catalunya està dividida, a Espanya no ho sé, no estaria malament que algú que es trobi per l’Espanya més profunda fes una crònica de com es viu la final (quina barra inútil). I dic el que he vist. Arreu on he estat aquest últims dies he vist favorables a la victoria i la derrota de la fúria espanyola.

I em fa por que guanyin. Pot ser insuportable durant els pròxims quatre anys. Els veig a venir: En un estat d’eufòria com aquest, en el que tots els medis d’informació espanyols donen la victòria segura per Espanya des que van golejar a Rússia, ens podem passar el propers dos anys, fins al proper mundial de futbol havent de suportar com recorden continuament la victoria creient-se invencibles. Guanyar contra una Itàlia en coma i una Rússia que compta amb ¿una? estrella de nova aparició no té gaire mèrit, però escolta tu, que és la fúria espànyola… puto catalan que ya estamos con las mismas de siempre. Ja m’ho veig a venir.

Tan de bo aquest nit puguem brindar per Alemanya. Que Espanya hagi arribat aquí ja és extraordinari, però si en una setmana ja he acabat fins al capdamunt imaginat quin futur ens espera si guanyen.