Apatia

Ja fa un parell de setmanes que visc en una mena d’apatia política. El senyor Rajoy es preocupa fora dels micròfons de les vagues generals que li poden caure durant la legislatura. Si jo fos ell no em preocuparia massa: Quan es va convocar l’última vaga general contra les mesures del senyor Zapatero em vaig [...]

En moviment

Ningú gaudeix ja de la contraposició de caminar pel carrer. Passar d’escoltar la música més fastigosa a llegir els versos més subtils en menys del que es triga a adonar-se de que toca fer una nova passa. Odiar a tothom a qui et creues i alhora sentir una pau absoluta en el més endins del [...]

Benvolguts

Agafar un dia per banda amb la intenció de fer-li l’amor tant fort que perdi el sentit i quedi als meus peus. Tenir a prop la cançó perfecte per al segon perfecte i decidir després del ximpum final que ja toca, que demà escric un poema per ella i que a la merda una festa [...]

El món segons…

Ara mateix em sento com un Garp qualsevol que necessita enamorar a la seva Helen qualsevol amb un conte que a ella li sembli maco. Però l’alberg està ple de Garps i Helens que escriuen i que busquen tots el mateix objecitu, i deprimeix força que gent hi hagi gent que odio i que fa [...]

Càlcul

Nota prèvia: escrit el 3 de juny. Estic escrivint això en el descans que han posat en entre les dues parts d’un examen, en un full d’aquests que m’han donat i que m’ha sobrat. No se quan ho penjaré ni tan sols si ho faré. Només tinc clar que el que escriuré serà (per fi) [...]

Opinions foranies

L’altre dia vaig sentir una conversa d’una joves estrangers que devien ser estudiants Erasmus, doncs parlaven sobre assignatures varies i van pujar a Plau Reial (línia verda). En el trajecte em vaig quedar amb un comentari: What I dislike most of here is that everybody cheats. I don’t like it. I don’t cheat, but everybody [...]

Sobre els cangurs australians

El que si que puc dir és que tinc les coses tan clares que tinc claríssim que no diré gran cosa per aquí i que qui vulgui pot contactar amb mi de qualsevol manera (menys per fax. Odio el fax) tot i que estic absolutament segur que si no es va fer en el seu [...]

L’épica de la caiguda

És com adonar-se que has caminat fins a l’escorxador. El mateix. Que tots són carnissers i que ningun d’ells pretenia tenir la pietat que t’havien venut. I que no, que l’ull de Dalí i Buñuel no era una farsa com et volien fer creure. Només era per ajudar-te a viure enganyat. I no. Ningú escriurà [...]

Sobre el fugitiu

A vegades em pregunto per què vaig deixar de fugir.

Resum “bloquístic” de l’any

Ja fa força temps, però si no recordo malament tot va començar com una cançó, en la que el cantant et demana permís per explicar-te la vida. Potser una mica inútil, doncs si la cançó és teva ja comences malament demanant permís. Potser d’aquí una part del pseudònim. Entremig tot ha estat força entrebancat. Vaig [...]

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.